Defunció
Josep Pla morí el 23 d'abril de 1981. Sembla com si hagués desitjat unir-se a un nom tan il·lustre com el de M. Cervantes, mort tres centúries abans el mateix dia. Jugant amb el símil, J. Amades morí un 17 de gener de 1959, festa de Sant Antoni Abat, una de les dates més assenyalades del calendari tradicional català. De fet, és com si volgués per sempre més restar unit al costumari i al calendari tradicional del país.
Des de feia uns mesos, l'estat de salut no era tan bo com caldria desitjar; per l'octubre de 1958 havia passat una bronquitis de la qual no s'havia refet del tot. Res, però, no feia presagiar la sobtada i inesperada mort. La tinta de la vella i atrotinada màquina d'escriure encara era fresca. "Ara que rajava tan bé!", havia començat quan l'obligació del descans li havia fet deixar la feina a mitjanit.
Les mostres de condol foren nombroses; així ho manifestaren gran nombre d'investigadors de tot l'Estat i de l'estranger. (191) Algunes societats europees i americanes s'hi van afegir: Societé d'Ethnographie Française (G. H. Rivière), Società Etnografia Italiana (Paolo Toschi), Union International d'Études des Giants Processionnels. (192)
La seva mort no sols representa la pèrdua d'un estudiós de categoria, sinó la desaparició d'un esperit generós, molt humà i bo, que donava sempre preferència a les qüestions humanes i a la col·laboració científica per sobre de tot.
La societat catalana va sentir molt la pèrdua. Revisant la premsa diària en tenim la prova. Nombroses associacions i persones expressaren el seu condol. Tant la persona com l'obra s'havien convertit en elements que parlaven de catalanitat. (193) A tall d'exemple:
" Som ben sabedors que la cultura catalana, a la que fins l'últim instant ha volgut servir, perd, amb la desaparició d'Amades, un element d'inapreciable valor. Nosaltres, que portats per l'anhel de recórrer i estimar la terra hem estat tothora amatents a les coses que són l'ànima d'ella, sabem bé l'amor que li tenia. És ben segur que li serà sempre agraïda la seva feina de retrobar i conservar el baticor popular de Catalunya. Amades permaneixerà en la seva pròpia obra."(194)
La seva presència encara és palesa entre nosaltres. Fa trenta-un anys que va morir i avui encara apareixen estudis inèdits, a més de reedicions d'algunes obres com el Costumari Català. Aquest volum de treball és el millor recordatori del seu missatge més constant: el valor de la cultura popular i tradicional catalana i universal. Podríem dir més coses de Joan Amades i Gelats, però res millor que el poema, compost per Octavi Saltor, compendi de l'home i la seva obra:
EN LA MORT DE JOAN AMADES
La pacient recerca del passat
t'entelava el cristall de la mirada.
Però la teva dèria sagrada
sostenia el teu tremp transfigurat.
Sobtadament caigueres, fulminat,
per al repòs de la vida estada.
I la ciutat et plora, desolada,
i tot el poble teu, malaguanyat.
Tu en descubrires l'immortal tresor
que en els teus llibres i reculls no mor,
arxiu vivent de cants i llegendari.
Joan Amades, estimat de tots,
ara et perfiles, més enllà dels mots,
com un enyor fidel contra el desvari.
OCTAVI SALTOR
NOTES
191 L'interes que la seva figura havia despertat arreu va fer que Enriqueta i Consol Mallofré rebessin diverses sol.licituds entorn de la vida de J. Amades amb el fi de fer ressenyes necrologiques, per exemple, "Instituto di Storia delle Tradizioni Popolari" Paul Delarue, E. Morote, R. S. Goggs. A tall d'exemple:
"Bisognava vederlo chino sopra la tastiera della sua vecchia macchina da scrivere portatile (tastiera talmente impressa nella sua prodigiosa memoria da permettergli di continuare a scrivere senza vedere lo scrito) per comprendere questa sua tempra formidable che non intendeva cedere al male. Fino l'ultimo giorno ha conservato la freschezza dei suoi entusiasmi, senza perder alcunché di essi lungo il cammino e contrastata. Aveva superato da poco una forte bronchite ed aveva telefonato a chi scrive fissando una prossima visita per parlare dei temi che lo interessavano. Due giorni dopo la radio ha diffuso la notizia ferale [.] Purtoppo nella primavera spettera a noi portare un fiore in nome degli amici siciliani sulla tomba dell' infaticabile lavoratore della vigna che lascia al prossimo un inestimabile eredita, dalla quale tutti possono trarre a piene mani la singolare poesia delle tradizioni popolari della sua Catalogna." Leonardo KOCIEMSKI, "In morte di Joan Amades", Vie Mediterranee (Palermo, gener-febrer, 1959).
192 La seva desaparició, juntament amb la de Violant i Simorra uns anys abans, produiren, certament, consternació en els medis etnografics peninsulars i internacionals . Les paraules de Sebastiao Pessanha /Sintra, 23-3-59. EJA.) en són una mostra:
"Mestre de Etnografía, especializado em Foklore, ilustre entre os mais categorizados cultores deste ramo de ciencia, aliava a estas altas qualidades uma simplicidades encantadora e uma bondades cativante, que em breves instants aliciavam, a sua volta, falanges de admiradores do seu talento e de amigos admiradores das suas virtudes. Nestes dois últimos anos, a Etnograia Europeia tem sofrido as mais rudes perdas em Homens que Catalunha bem atingida foi com as mortes, ambas prematuras, de Amades e Violant, dois Amigos que ja mais esquecerei a cuja amizade muito me honrava."
Un segon testimoni ( F. Krüger, Mendoza, 25 de març de 1959. EJA.):
"[.] La etnografía y el Folklore catalanes han sufrido una pérdida irreparable. Se han extinguido las dos luces que iluminaban con tab!nta claridad el campo del folklore catalán: Joan Amades y Violant i Simorra."
193 Els seus escrits es van convertir durant la postguerra en un dels símbols d'encontre amb el país:
" Un manual utilíssim i indispensable per seguir cronologicament totes les festes tradicionals del nostre país en un itinerari per tot l'any, ple de gracia i suggestions, que ajuda a fer comprendre l'anima de Catalunya en les seves manifestacions populars, algunes de les quals tenen segles d'existencia. La profundíssima coneixença que té Joan Amades del folklore catala, a la recerca i estudi del qual ha dedicat tota la seva vida en una activitat exemplar, és la millor garantia d'aquesta obra que tothom hauria de tenir." Fulletó publicitari d'Editorial Aedos dels anys cinquanta parlant de l'obra de J. Amades, Guia de les festes tradicionals de Catalunya. Sense data.
En aquest sentit, les nombroses conferencies que impartí al llarg de la postguerra són un altre exemple. Una petita mostra d'algunes d'elles són aquestes:
194 F. Duran i Canameras, Comissió Excursionista Pro-Museu Pirenaic, Barcelona, 24 de gener de 1959, EAJ.