La professionalització (1926 - 1939)
Els problemes de visió es van anar accentuant (93) però, així i tot, aquesta fou una dècada sortosa. El matrimoni amb l'Enriqueta Mallofré el 1931 i la professionalització de la seva tasca investigadora, (94) posada de manifest en la publicació de grans obres, la realització d'ambiciosos projectes i la presència i prestigi públics que assolí, (95) són una mostra d'aquesta nova situació.
Més que mai es va convertir en la figura que va difondre per tots els racons de Catalunya les característiques culturals pròpies (96). El seu caràcter afable, generós, la seva loquacitat van fer que se'l requerís en moltes ocasions i actes (97), i que es convertís en la persona més entesa en cultura tradicional del país (98).
El prestigi no va cenyir-se tan sols a Catalunya, ans bé i gràcies als continus contactes epistolars, es va estendre per la resta de l'Estat (99) i el seu nom fou més conegut a Europa (100).
La reputació li va venir, sobretot, per dues actuacions concretes. D'una banda, les xerrades setmanals a Ràdio Associació de Catalunya (RAC) i, de l'altra, la publicació de la col·lecció "Biblioteca de Tradicions Populars" (BTP), juntament amb d'altres, per exemple, "Costums Populars de Barcelona" (101), "Les Diades Populars" (102).
Les xerrades radiofòniques (103) van servir perquè el seu missatge s'endinsés a tots els indrets de Catalunya, i de manera especial, a Barcelona. La seva veu atenorada, la passió i el saber aixecaren nombrosos i fervents admiradors. Les xerrades versaren sobre els seus centres habituals de treball: així, al llarg de 1937 va dedicar nombroses intervencions al llegendari urbà de Barcelona. El testimoniatge ens permet veure les repercussions entre al població (Sr. Ll. Fernández, Barcelona 13 de desembre de 1937. EJA):
" Senyor En Joan Amades. El meu fill que cada dijous escolta la vostre passejada llegendària pels carrers de Barcelona, em diu vos pregunti si ço que conteu es escrit en algun llibre o bé són apunts històrics que vos teniu recopilats. Cas de que algun llibre es fes ressò, tindríeu la mercè de comunicar-meu?" (104)
La segona actuació anunciada fou la Biblioteca de tradicions populars (BTP). Es tracta de la mostra més patent del nous aires de la seva tasca; es va constituir en aparador de l'amplitud investigadora que portava a terme. A J. Amades, li va esdevenir el mateix que a molts escriptors quan, molt sovint, l'argument els arrossega cap a noves situacions. La BTP el conduí a un dinàmica cada vegada més frenètica. El compromís i la peremptorietat d'aparició dels volums van provocar que treballés i recollís documents com mai.(105)
L'intent de voler presentar el major nombre de manifestacions de la cultura popular el portà a tractar molts temes, agrupats sota algunes unitats temàtiques: Art Popular, Llegendari, Enigmística, Barcelona. La diversitat provocà un diferent tractament de les fonts i de la realització. Des de la nostra perspectiva actual, es podria augmentar la necessitat d'una major especialització, per tal d'aprofundir en una àrea específica, sense intentar abastar molts aspectes alhora.
La BTP (106) va veure la llum el 1933 i acabà de publicar-se el 1939. Va aconseguir el total de 42 volums, l'objectiu central fou la difusió i el coneixement de diferents manifestacions de la cultura popular catalana, i arribà a convertir-se en la publicació periòdica de més gran durada i nombre de volums de la història del folklore i l'etnografia catalanes. Altres intents (107) no van tenir tanta continuïtat i èxit.
Aquesta publicació va significar també l'abandó d'altres activitats remuneratives per viure exclusivament dels estudis i les publicacions. Va treure la publicació com una subscripció; es tractava d'un fet totalment nou en l'ambient i en les annals del folklore català. Hi van col·laborar de forma activa la seva dona i la seva cunyada en l'organització i en la distribució. Els objectius de la BTP resumeixen a la perfecció els seus interessos i centres d'atenció. Així l'opuscle d'abonament deia:
" Aquesta empresa no respon a cap fi editorial ni comercial, sinó solament a la inquietud espiritual d'aportar al corpus de la cultura catalana valors humils tinguts fins avui gairebé en absolut menyspreu a casa nostra, als quals dedica especial atenció la moderna especulació científica, i que constitueixen documents de gran valor per a l'estudi del nostre etnos."
"Més de quinze anys d'inquieta recerca, ens han permès de reunir una gran quantitat de dades sobre la saviesa popular del nostre poble, les quals creiem convenient de donar a conèixer [...] el tema no és encara gustat per la multitud, i això ens obliga a fer-ne un tiratge curt, destinat només als erudits i esperits selectes, l'ajut dels quals demanem per a fer possible la nostra empresa [...] Abarcaran (els temes) els tres grans aspectes del folklore: la llengua, representada per proverbis, endevinalles, jocs de paraules, etc.; els costums, estudiats sota diferents aspectes, i les creences de diferents ordre."
"Dedicarem major atenció al primer dels tres aspectes, o sia, la literatura oral, que sempre ha estat objecte de les nostres preferències. Dintre d'aquesta especialitat, el refraner serà el tema més afavorit, puix pensem dedicar diferents volums dedicats als proverbis, ben ordenats, classificats i explicats, mentre ens serà possible." (108)
Els temes de la BTP eren diversos i, malgrat la varietat, el corpus documental que va oferir fou important, ja que va presentar aspectes històrics i etnogràfics insospitats com ara la història del carnaval urbà de Barcelona i la seva influència en l'estètica i la moda urbana del segle passat.
Aquesta col·lecció es va complementar amb la que va començar a publicar a partir de 1937, Narracions Populars i la del 1938, Art Popular . A la declaració d eprincipis de les Narracions , tornà a presentar-hi les seves constants d'acció: deixant de banda el sentiment romàntic, renaixentista, que impregna tota la declaració, es fa necessari destacar l'èmfasi que apareix en la crida per tal de no perdre els trets d'identitat cultural propis i diferencials catalans.
" Corrents renovadors s'emporten per sempre costums i tradicions seculars que constitueixen una de les fibres més arrelades del nostre etnos i que contenen en si una de les majors valors espirituals del nostre poble. Voler fer reviure allò que la ventada s'ha emportat fóra temerari, car el passat difícilment torna en matèria de costums i allò que ha estat és impossible que torni a ésser. Però, si el seu restabliment és una temeritat, la conservació del seu record és un deure ineludible i urgent. Els nostres fills no sabran ni la meitat del que nosaltres sabem del nostre tresor tradicional, i als nostres néts ja no els arribarà res. Cal que recollim i expliquem allò que hem sentit, que hem vist i que hem practicat, per fer-ne arribar la perfumada aroma fins a les generacions que ens seguiran, les quals si no ho fem ens en demanaran un compte ben estret.
Per mitjà d'aquesta crida ens adrecem als amants de les nostres tradicions seculars de la terra, als qui senten la vibració espiritual del nostre vell art, rústic i popular, però no per la seva simplicitat mancat d'una forta emoció, i als qui són sensibles a l'emotiva subtibilitat de passades consuetuds." (109)
La tasca que desenvolupà durant aquests anys va ser realitzada en el marc d'institucions i empreses relacionades amb la recopilació del folklore català: el Centre Excursionista de Catalunya, l'Obra del cançoner Popular de Catalunya, el Museu Arqueològic / Poble Espanyol. Vegem-les una per una.
Centre Excursionista de Catalunya. Secció de Folklore.
Hi va participar de manera intensa; en diverses ocasions va ostentar càrrecs directius: el 1928 n'era vicepresident(110), de 1932 a 1935 vocal (111) i el 1935 president (112). El seu dinamisme va aportar una bona dosi de vitalitat a la secció. D'aquesta manera, quan, el 1932 i el 1935, va plantejar-se'n la reestructuració i reactivació, ell va ser part vital d'aquest procés( 113).
A més de l'activa participació en tots els actes que organitzava la secció de folklore o l'entitat en general, cal destacar la col·laboració amb Pau Vila i Josep Colominas, la qual va aconseguir donar forma als antics interessos de J. Amades entorn a la imatgeria popular.
Amb centres d'estudi diferents però units per un mateix interès, tots tres investigadors va constituir-se en grup de recollida i estudi entorn la imatgeria popular catalana (114). Harmònicament amb les accions que desplegaren figures com Batlle o Baldelló en favor dels goigs o d'altres manifestacions de la imatgeria popular, la secció de folklore va crear el 1929 una Agrupació de Mantenedors dels Goigs (115) que va arribar a ser una de les principals activitats de la secció fins a la Guerra Civil (116).
El resultat més plausible del treball d'equip d'aquests tres investigadors fou l'edició d'una col·lecció, única en el gènere, d'" Imatgeria Popular Catalana" . Al llarg dels anys trenta, Vila, Colominas i Amades van publicar Les Auques i Els soldats i altres papers de rengle (117). En solitari, va publicar, dins la mateixa col·lecció, Gegants, nans i altres entremesos (1934) (118), Xilografies gironines (1947), Els ex-vots (1952), Imatgeria religiosa (1947), Els goigs (1948) -aquestes dues en col·laboració amb J. Colominas.
Obra del cançoner Popular de Catalunya (OCPC)
La vinculació a aquesta iniciativa fou tan sols un projecció dels anyencs interessos en el camp de la cançonística (119). Hi va participar des dels inicis (120). Amb el temps entrà a formar part dels investigadors que l'OCPC enviava per tot Catalunya per a la recopilació del fons cançonístic propi (les anomenades missions). Així, allò que des del 1921-1922 havia anat fent de manera espontània i sense un objectiu concret, a partir de 1927 començà a adquirir aparença de professionalitat. Les missions les feia, en general, en companyia del mestre Joan Tomàs el qual es convertí, en bona mesura, en el pigal l a causa dels greus problemes e visió de J. Amades, fins el punt que moltes de les comunicacions que enviava a la família eren escrites per Tomàs (121). Recordant aquelles sortides, molts anys després va escriure:
" Durante once veranos consecutivos, comprendidos desde 1920 a 1931, dedicamos unas semanas especialmente a la búsqueda de música tradicional en laborioso y nada fácil trabajo de campo. Durante este tiempo recorrimos comarcas enteras comprendidas desde las altas y nevadas cumbres de los Pirineos hasta las tórridas playas castellonenses, y hemos consultado centenares de personas: pastores, campesinos, obreros, marineros, etc., que nos hicieron la gracia de hacernos partícipes del don de su saber humilde de valor eterno. Durante esta misión humanística, llamando casi de puerta en puerta, pidiendo una limosna de canción, anotamos más de diez mil melodías, entre las que figuran todas las especies de la música, desde la cantinela infantil incongruente en sus palabras y casi sin tonada, pero de imponderable valor etnográfico, hasta la pintura fonética y musical del canto de las aves, desde el pregón del vendedor callejero, hasta la danza instrumental extensa y compleja salida del rústico instrumento de un músico analfabeto de música [...]" (122)
Les missions que J. Amades realitzà per a l'OCPC foren les següents:
1927 |
DATA |
LLOC |
gener/juliol |
Vilanova, Montblanc, Begues, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles. |
|
maig |
Tortosa, Aldover, Ripoll. |
|
juliol |
Calella. |
|
1928 |
gener |
Vendrell, Tora, Sant Jaume dels Domenys, Sant Pere de Torelló. |
19 de juliol a 23 d'agost |
Figueres, Alt Emporda. |
|
1929 |
gener/març |
Vila-rodona, Girona. |
maig |
Maçanes. |
|
17 de juliol a 1 de setembre |
Comarques lleidatanes: Coll de Nargó, Ponts, Guissona, Agramunt, Balaguer. |
|
1930 |
23 de juliol a 15 d'agost |
Artesa de Segre. |
1931 |
10 d'agost a 30 de 30 de setembre |
Baix Llobregat, Lluçanes, Maresme, Castelló. |
1932 |
26 de maig |
Valls. |
4 de juny |
Aiguafreda. |
|
1933 |
4, 5, 6 de novembre |
Graus. |
1936 |
20 de gener |
Moia. |
El fruit més elaborat i sobresortint de la participació a l'OCPC fou la publicació, el 1936, del Diccionari de la dansa, realitzat en col.laboració amb el mestre Francesc Pujol, director de l'OCPC; es tracta d'una obra d'alta qualitat tecnica (124) i que va restar incompleta ja que no se'n va poder continuar la publicació. Aquest treball va demostrar els seus antics interessos lexicografics i la solvencia del que tenia entre mans (125). A més, fou una prova més de la vitalitat de l'obra i de la musicologia catalana dels anys trenta (126).
Una vegada finalitzada l'obra de l'OCPC, J. Amades va continuar treballant en el tema de la música popular, com es pot comprovar en la seva bibliografia, encara que era més un treball de despatx que de recerca directa, en part pels problemes físics que va patir al llarg de la postguerra.
Museu d'Arqueologia i Poble Espanyol
El reconeixement no va tenir tan sols per part de la societat civil o de les anteriors entitats, sinó que va tenir la recognició oficial i academica a partir del 1935. En aquest moment gracies als interessos etnologics de P. Bosch Gimpera i els seus deixebles (Pericot, Serra Rafols, Castillo, etc.) es va crear en el Museu d'Arqueologia de Barcelona una "secció d'etnografia", entesa com a complement imprescindible per a la arqueologia i la prehistoria.
De l'existencia d'aquesta secció, se'n tenen poques notícies. Els fons tenien procedencia diferent: objectes recopilats per l'AEFC - pel projectat i frustrat Museu d'Etnografia de Catalunya (127), els quals passaren posteriorment a la secció etnografica del Museu d'Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol de Barcelona-, diverses adquisicions, per exemple la compra per part de Bosch Gimpera de la col.lecció d'art africa del general Núnez del Pardo (128).
L'antiga gran amistat amb Bosch Gimpera (129) i la reconeixença a la seva tasca sembla que foren determinants en l'elecció com a conservador de la secció. No es coneix amb exactitud la tasca realitzada durant els anys que va estar vinculat al museu d'Arqueologia (130); es tenen algunes referencies del període que correspon a la Guerra Civil. Quan va esclatar, la poca visió el va lliurar de participar-hi, la qual cosa el va permetre de continua treballant. Així, per exemple, publica bon nombre d'articles a La Humanitat. Mentre va durar l'enfrontament, estigué a cavall entre el Museu d'Arqueologia i el Poble Espanyol(131).
Sembla ser que la feina que feia al Poble Espanyol era la de seleccionar, de cara a engruixir el fons de la secció etnografica, els materials que arribaren com a fruit d'algunes requises.
Deixant de costat aquestes institucions, puntualitzem algunes qüestions sobre aquest període. Com es pot veure, la vitalitat i la intensitat que posava en el treball eren sorprenents. Si els anys vint es van constituir en el naixement de la vocació, els trenta van ser els de la definició del projecte científic. Tant la metodologia com els ambits van quedar perfectament delimitats i identificats, malgrat la diversitat de temes que tracta. Pel que fa a la primera cal assenyalar que va fer servir la recollida directa i la informació rebuda per carta (132). Encara que J. Amades s'inclinava més per la primera(133), la segona li aporta nombrosa documentació, com ja hem dit en una altra part d'aquest estudi.
Així, la intensa relació epistolar va permetre que rebés abundoses notícies i dades dels seus habituals "informadors epistolars" com, per exemple, J. M. Vilarnau Cabanes (Santa Maria de Marles), Gustau Galceran (Vilanova i la Geltrú), lluís Farando de Saint Germain (Barcelona), Sara Llorens de Serra (Pineda de Mar), E. Junyent (Vic), T. Raguer (Ripoll) com també d'institucions, parroquies, cases comarcals, etc.
Pel que fa als ambits d'investigació, podem anomenar els següents: cançoner, imatgeria i calendari com a eixos troncals. Rondallística, llegendari i a altres manifestacions com a temes secundaris, que no vol dir subsidiaris, ja que la seva obra adquireis matisos infinits.
Graficament, podríem representar-ho així:
NOTES
93 Ara, juntament amb Pere Busquets, Consol Mallofré es convertí en els veritables ulls de J: Amades: al llarg dels anys, ells fou qui corregí infinitat de proves, repassa textos, etc.
94 Un testimoniatge d'excepció envers la consideració que es tenis en aquells instants del seu treball és la carta que T. Carreras 8Barcelona, (19-4-1930. Arxiu AEFC) va enviar a A. Duran i Sanpere amb motiu de la concessió d'un permís:
"El jurat proposa, en acta separada, l'adquisició de l'obra, molt interessant, del Sr. Amades."
"A proposit d'aquest formidable folklorista i excel.lent amic nostre,goso a recomanar-li amb tot l'interes que vegi ara o més endavant, en la nova organització dels Museus de la ciutat, si V. trobés la manera de fer-li un lloc de treball. Faríem un favor a l'amic i un veritables servei a la cultura catalana. Es tracta, com V. sap, d'un home dotat d'excepcionals condicions de treball, i a més, docil i disciplinat, per a col.laborar en qualsevol alta empresa col.lectiva."
Els premis que va assolir al llarg d'aquesta decada són també una mostra de la seva feina:
95 Exemples d'aixo són aquests encarrecs que, malgrat que no es van arribar a fer realitat, van posar de manifest el seu paper rellevant en el panorama del folklore catala i peninsular:
"El Sr. Serra Pagés nos ha dado el nombre y dirección de usted, para que solicitemos su valioso consurso en relación con el Congreso de Arte Popular que se celebrará en Praga el mes de Octubre próximo, por estar usted especializado en la materia de INSTRUMENTOS Y TOCATAS."
96 Va prendre consciencia del país com a entitat nacional en els conflictius anys trenta. Estava compromes amb Catalunya per mitja del seu treball i no de la política activa: "La meva política és la meva pluma. Jo no aniré a cap miting pero els meus llibres són el testimoni del meu compromís." Referit a l'autor per Consol Mallofré. Barcelona, 15 d'octubre de 1989.
97 Un parell d'exemples d'aquesta situació:
"El Comite de Assistencia Social de Radio Associació de Catalunya, compleix amb goig el deure de palesar-vos el seu pregon agraiment per la cooperació desinteressada que tinguéreu a be prestar a l' EMISSIÓ A PRESENCIA DE PÚBLIC, celebrada el passat diumenge al Teatre Bosc, a favor de la nostra Lluita Antituberculosa. Emissió que va assolir un exit falaguer, entre altres motius, pel relleu que li va comunicar la vostra actuació sempre encertada i digna d'elogi."
98 Reflex d'aquesta situació fou el gran nombre de conferencies que va donar per tot Catalunya, essent el tema del teatre un dels temes sobre els quals va parlar més. Al mateix temps, atengué nombroses consultes, privades i públiques. Alguns exemples. Mn. A. Llorens, Solsona, 29 de maig de 1935. EJA:
" El sotasignat és un capella de Solsona [...] que va tenir l'honor de coneixer i servir a V. quan, en el pel.legrinatge per aquestes terres, recollia la música popular instrumental, pel setembre de l'any 1930 [...] M'interessaria coneixer, si és que n'hi ha, algun ball de cavallets dels que encara acompanyen els gegants en algunes viles de Catalunya. Després de molts anys, a Solsona els hem ressuscitat i l'Ajuntament s'interessa per que facin alguna evolució [...] Li agrairia que m'informés sobre el particular (balls de cavallets) o m'indiqués on hauria de dirigir-me per obtenir el que li demano a V. L'Ajuntament de Solsona esta disposat a pagar-li totes les despeses que calgui."
C. M. Tarragó (Administració General. Poble Espanyol) Barcelona, 5 de maig de 1933. EJA: "Amic Amades: Tinc el gust de presentar-vos al periodista austríac Sr, Georges Charles Lehmann que ve a Espanya a fer estudis de costums populars i ha vingut al Poble per a que l'informessin sobre la Patum de Berga. Jo li he donat un exemplar de la vostra conferencia i li he dit que es vegés amb vos perque éreu l'home més informat en aquestes qüestions."
Cal recordar que aquest renom arriba quan R. Serra i Pages ja havia mort i en R. Violant i Simorra començava tot just a treballar en el camp de l'Etnografia.
99 Al llarg d'aquesta decada, J. Amades va mantenir correspondencia amb estudiosos com R. Menéndez Pidal, J. M. de Barandiarán, C. Morán o R. del Arco. Fou Constantino Cabal, folklorista asturia, amb qui més contactes mantingué. El bescanvi científic entre ambdós obrí les portes a una entranyable amistat. Un exemple de la seva correspondencia:
"He leído ya los suyos. Tiene - como es natural - relaciones muy hondas y muy íntimas con mis obras mitológicas y en el de Seres Fantásticos, he encontrado la prueba decisiva para un estudio mío que habrá que titularse de este modo: El gran tributo de las cien doncellas, que estuvo por tanto tiempo incorporado a la historia; es un cuento de xanas asturianas" C. Cabal, Oviedo, 24 de febrer de 1931. EJA.
100 Aquesta decada fou per a ell de grans contactes amb Europa, en especial, amb folkloristes del sud de França. Les primeres referencies epistolars conservades són de 1927 quan J. S. Pons (Montpeller, gener de 1927. EJA) li va enviar informacions sobre el teatre popular del Rosselló. Al voltant dels anys trenta, diversos investigadors rossellonesos es van interessar per la seva producció; així, Horace Chauvet (Perpinya, 23 de maig de 1933. EJA) li sol.licita l'obra Llenguatge de les besties, i H. Brazes (Ceret, 3 de desembre de 1935. EJA) li envia informacions entorn el pessebre rossellones. També Ll. Alibert (Carcassona, 19 de desembre de 1938. EJA) li va agrair la tramesa de diversos reculls de refranys catalans sobre el temps i els diners.
De la resta d'Europa, és necessari destacar l'interes de Fritz Krüger, director del Seminari für Romanische Sprachen und Kultur d'Hamburg. La relació fou tal, que s'ha arribat a dir que J. Amades fou deixeble de Krüger. Vegeu A. Badia Margarit, Situación actual de los estudios de lengua y literatura catalanas. Lengua. Cuaderno de Norte. Revista Hispánica de Amsterdam, 1-2 (Amsterdam, 1970), pag.61. F, Krüger (Hamburg, 13 de desembre de 1939. EJA) va jutjar així la producció de J. Amades:
"[...] hemos encargado a nuestras librerías las últimas publicaciones de Vd.; pero aún no las hemos recibido. Asómbrame la abundancia extraordinaria de su actividad literaria y me congratulo con Vd. de los grandes éxitos logrados. Menos mal que oportunamente recibimos su obra "Hostals i Tavernes". Así me fue posible basándome en ella y en dos otras publicaciones, hacer una resena para la revista de este Seminario universitario, en la cual realzo la importancia transcendental de sus estudios."
La ressenya que esmenta Krüger va apareixer a Volkstum und Kultur der Romanen, XXII (Hamburg,1939), pag. 409-415.
101 Vegeu BCEC.XXXIX (Barcelona, 1929), pag. 18-43, 58-83, 106-117, 144-159, 183-192, 206-220, 255-267, 293-307, 325-338, 357-368.
102 Un comentari de l'epoca es pot trobar a l'article de Valeri Serra i Boldú a La Vanguardia, 23 de gener de 1933. Alguns textos d'aquesta col.lecció foren publicats a la secció "Esplai" del diari El matí a partir del 16 d'abril de 1933.
103 J. Amades va estar molt unit a RAC: així, quan el 24 de setembre de 1934 se celebraren els deu anys de l'emissora, va pronunciar una conferencia sobre "Música Popular Barcelonina".
104 Un altre testimoniatge ciutada:
"[...] cada dijous escolto les vostres passejades pels vells carrers de Barcelona, comentaris que resulten molt exquisits pel que tenen de típic, tradicional i historic, amanits amb el vostre humorisme sa i fresc. Com sigui que jo sóc un enamorat d'aquesta materia, el tema de la qual em suggestiona, m'heu posat, amb les vostres ressenyes, com vulgarment es diu, la mel a la boca, i jo desitjaria posseir aquesta relació de la Barcelona dels nostres avis. Per tant, us quedaria agrait si tinguéssiu la gentilesa de comunicar-me si teniu alguna publicació feta d'aquests reports o alguna cosa per l'estil [...]" Pere Camps i Serra, Barcelona, 23 de setembre de 1937. EJA.
Aquestes xerrades foren l'origen de la seva publicació Passejada llegendaria pels carrers de Barcelona, apareguda sota el títol d' Histories i llegendes de Barcelona. Passejada llegendaria pels carrers de la ciutat vella.
105 Sobre aquest assumpte va dir:
"L'obtenció de materials aptes per a originals per a mantenir la nostra publicació ens induí a intensificar els reculls de llegendes, al quals vam dedicar força energies els anys 1934 i els següent, especialment. En aquesta nova campanya de recerques es van facilitar bona cosa de documents diversos bon amics interessats en les recerques i investigacions folkloriques. Amb posterioritat a la darrera data referida, malgrat el nostre recull constant i incessant, ben cosa poca hem aplegat de documents novel.lístics i narratius." Joan AMADES, Folklore de Catalunya, I, 14.
106 Vegem la repercussió de l'obra:
"Secció de Folklore. Activitats folkloriques dels nostres consocis.-El nostre consoci i company de secció, Joan Amades, segueix amb una constancia i regularitat notables la publicació de la seva "Biblioteca de Tradicions Populars", veritable summa documental del nostre folklore. Acabada la Serie B, ha començat amb el vint-i-cinque volum, dedicat a "Arts i Oficis", Aquesta constant i regular producció no ha privat a Joan Amades d'escriure un gros volum sobre "Gegants, nans i altres entremesos", editat per Pere Pujol, també consoci nostre." BCEC, XLV (Barcelona, 1935, pag. 155)
107 Per exemple, la col.lecció Biblioteca Folklorica Catalana, només va aconseguir llançar alguns volums, com també la que va promoure al final del segle passat Folklore Catala.
108 Joan AMADES, Biblioteca de tradicions populars. Opuscle informatiu, Barcelona, febrer de 1933.
109 Joan AMADES, Narracions Populars, Opuscle de propaganda, Gracia, Barcelona, 1937.
110 La notícia del BCEC,XXXVIII (Barcelona, 1928), pag. 274, diu així:
"Secció de Folklore.- Després de la junta general ordinaria, celebrada el dia 13 de juny, la Junta Directiva d'aquesta Secció queda constituida en la següent forma: President, Josep Maria Batista i Roca; vicepresident, senyor Joan Amades i Gelats; Secretari: senyor Joan Rigall i Casajoana; Vocals, senyors Josep Fontanet i Manen, Joan B. Batlle Martínez."
111 Vegeu BCECD, XLII, (Barcelona, 1932), pag. 10 i BCEC, XLIV (Barcelona, 1934), pag. 282.
112 La informació del BECEC, XLV (Barcelona, agost 1935), pag. 325, diu el següent:
" Junta General Extraordinaria Secció de Folklore. Després de la junta General ordinaria celebrada el dia 7 de juny, la junta Directiva d'aquesta Secció queda constituida en la següent forma: President, senyor Joan Amades i Gelats; Vicepresident, senyor Marian Galí i Guix; Secretari, senyor Josep Ma Font i Rius; Vocals, senyoreta Montserrat Gili i Esteve, i Ramon Violant i Simorra."
113 Vegeu com la seva intervenció fou una de les primeres accions que es portaren a terme:
" Secció de Folklore. Refraner barceloní.- Després de la reorganització de la Secció de Folklore, un del primers actes que la mateixa ha organitzat ha estat la conferencia que sobre l'esmentat tema dona, el dia 20, el senyor Joan Amades." BCEC [Suplement al núm. 444], XLII (Barcelona, maig 1932); pag. 70.
Respecte a la reforma del 1935, cal assenyalar que després d'haver fixat com a eix del treball de la secció l'estudi del costumari, aquesta inaugura el curs amb una conferencia (11 de novembre de 1935) de Joan Amades sobre "Heraldica Popular" (BCEC, XLVI [Barcelona, 1936], pag. 41), Així mateix, aquell Nadal s'organitza una Exposició de Figures de Pessebre", amb una conferencia seva sobre "Les figures de pessebre tradicionals". Ibid, pag.82-83.
114 Una de les primeres activitats en la qual tots tres van col.laborar va ser una serie d'exposicions d'imatgeria popular comentades que va organitzar el Club Esportiu Catalunya (secció folklorica) l'any 1927. Així mateix, també van participar en l'organització d'una mostra: "Exposició de fotografies i gravats de custodies, i de gegants i nans" (1929). La notícia (BCEC, XXXIX [Barcelona,1929], pag. 271) diu el següent:
" Per la capvuitada de Corpus, s'inaugura aquesta interessant Exposició, en la qual figuraven exemplars facilitats pels senyors Corominas, Amades, Genovart, Garrut, Roig i d' altres socis. Amb aquest motiu es dona una conferencia [conferenciant: J. Amades] que fou il.lustrada amb la projecció de magnífiques diapositives, la qual versa sobre el tema." La conferencia porta el títol "Significat de les custodies, Gegants i Nans en la diada del Corpus".
115 L'interes per aquest ambit d'estudi havia tingut ja una primera manifestació quan el 1926 es produí una reorganització de la secció de folklore. En aquest moment, la conservació i el foment dels goigs fou un dels objectius principals. Vegeu BCEC, XXXVI (Barcelona, 1926), pag. 114. L'Agrupació de Mantenedors dels Goigs va donar una primera mostra de les seves activitats quan el 1929 organitza una "Exposició d'Estampes Catalanes, Boixos". Vegeu BCEC, XXXIX (Barcelona 1929), pag. 119.
En anys posteriors, l'Agrupació realitza diverses crides als socis del CEC perque aquests aportessin materials. Vegeu BCEC, XLI (Barcelona, 1931), pag. 7, 20, 29, 25, 43. Aquesta crida va apareixer altres anys i deia el següent:
"Secció de Folklore.- Demanem a tots els Rectors de parroquies i Capellans de santuaris, així com els editors que publiquen goigs, que tinguin l'amabilitat, de trametre'n un parell d'exemplars a la redacció del BUTLLETÍ per tal de donar-ne compte en aquestes pagines." BCEC, XLIII (Barcelona, 1933), pag. 40
116 L'ambient d'estudi entorn la imatgeria era tal que les Les Editions Duchartre de París proposaren a P. Vila d'escriure el capítol "L'imagerie populaire catalane et espagnole"per a l'obra L'imagerie populaire. Les paraules de R. Duchartre (París, 13 de juliol de 1928. EJA) ofereixen un prova més de la plena dedicació a la imatgeria:
"Nous savons que la Catalogne est le foyer principal de l'imagerie populaire, néanmoins, nous vous demandons de bien vouloir donner des notes sur les foyers secondaires en dehors de la Catalogne."
Fou J. Amades qui redactar aquest treball que, finalment, no fou publicat per l'editorial francesa; anys després (1938) el publica amb el títol Apunts d'Imatgeria Popular. Sobre aquest afer, vegeu el proleg que va escriure en aquesta obra.
117 La impressió que aquestes publicacions produiren en els membres del CEC ens aproxima a la repercussió popular que tingueren:
"Secció de Folklore.- LA IMATGERIA POPULAR CATALANA.- Els nostres consocis senyors Joan Amades, Josep Colominas i Pau Vila segueixen treballant en el camp de la imatgeria popular catalana. Després de la publicació de dos volums de "Les Auques" s'han dedicat a l'estudi dels fulls de rengle. El resultat de llurs recerques i investigacions apareixera en l'obra nova que preparen "Els soldats i altres papers de rengle", de la qual ha aparegut ja el volum de facsímils. Per tal de portar a cap d'estudis comparatius amb la imatgeria estrangera afina, Pau Vila ha realitzat recentment un viatge a París on ha estudiat les millors col.leccions franceses. El mes de desembre el nostre President donara al Centre un tast del resultat del seu viatge, en una conferencia que versara sobre "Originalitat de la imatgeria popular catalana" acompanyada d'una exposició en la qual s'exposaran fulls francesos, flamencs, alemanys, italians, russos, xinesos i catalans. Molts d'ells constituiran una veritable revelació, especialment els d'estampa catalana." BCEC, XLIII (Barcelona, 1933), pag. 79-80.
118 És interessant per als nostres objectius transcriure el comentari d'aquesta obra que Pau Vila realitza:
" El treball d'aplegador i ordenador d'aquest folklorista infatigable es posa ben bé de manifest en aquesta obra remarcable. Tots els alts personatges, tots els caps descomunals, totes les besties dansadores dels seguicis processionals de Catalunya hi són descrites, per no dir biografiades. El llibre de l'Amades ve a ser el Gotha de les festes assenyalades de la nostra terra.
Pero l'autor no s'acontenta pas amb descriure i historiar cada entremes, població per població, sinó que abans d'aquesta presentació detallada, local, s'esforça a aclarir els orígens de cada un d'aquests éssers imaginaris i assenyala l'extensió de llur area geografica. El proposit de l'autor en aquest aspecte no ha estat pas recompensat com es mereixia. Es troben només dades escadussera, tretes d'alguns llibres municipals i documents similars, que no deixen entreveure l'origen de les representacions d'aquests éssers fantasmagorics, ni permeten seguir l'evolució que hagin pogut sofrir fins arribar als entremesos actuals. sabem, per experiencia personal, les dificultats en que hom topa quan tracta de documentar-se en el camp del costumari catala [...] El volum fa goig i la puerilitat del seu contingut el fa agradable a tots els aficionats als bells llibres", BCEC, XLV (Barcelona, setembre de 1935), pag. 365.
119 Sempre va estar molt vinculat al món de la cançó popular, ho prova el fet que el 2 d'octubre de 1930, l'Orfeó Catala el ve nomenar Soci Protector com a reconeixement dels seus treballs en favor de la cançó popular que l'ocupaven des de feia més de deu anys. Aquesta distinció fou també expressió de l'íntima unió amb l'Orfeó Catala. Quan l'entitat va realitzar una exposició sobre La Cornamusa, Joaquim Renart, com a representant, el va escriure sol.licitant-li una conferencia sobre "l'universal instrument de la cornamusa, ja siguen sa forma múltiple, ja siguen el que fa referencia a Catalunya". L'exit de la intervenció fou tal que, en un escrit del 4 de desembre de 1931 (EJA), l'entitat li va comunicar el següent:
"[...] la notable conferencia que tingué la bondat de donar en el nostre local social i que tan bell exit assolí, demostrant, una vegada més, els seus extensos coneixements sobre el nostre folklore i la seva reconeguda eloqüencia com a conferenciant i causeur. Al agrair-li doncs aquesta seva i desinteressada cooperació que tant contribuí a l'exit de l'Exposició, ens és plaent felicitar-lo cordialment per l'obra altament patriotica i cultural que, de tants anys, ve realitzant en la nostra terra. Déu li concedeixi molts anys de vida en bé del nostre folklore i de la cultura general del nostre poble."
120 .-Supra, nota 64.
121 L'amistat d'ambdós venia de lluny: recordem que Joan Tomas fou qui va harmonitzar les lletres de les cançons populars que Amades publicava en el butlletí "Excursions"
122 Joan AMADES, Música popular y música folklorica, "Anuario Musical", XVI (Barcelona, 1961), pag. 274-249.
123 Font: Pere ARTÍS, "L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya", Revista Musical Catalana, 15 (Barcelona, 1986), pag. 30-31. Totes les missions les va fer en companyia de Joan Tomas, tret de la del 1936.
124 És necessari assenyalar que aquesta obra tingué com a precedent els articles que va publicar a "Excursions" al llarg de l'any 1926, amb el títol Apunts de Dansa Popular. (per exemple el núm. 123 [febrer, 1926], pag. 406-410). Davant d'aixo, es pot afirmar que la primera font d'inspiració del Diccionari foren aquests articles (vegeu, per exemple, la paraula Alcalde, ball de l'). Un acurat comentari actual sobre el Diccionari:
" Aquest Diccionari de la Dansa (la preparació del qual comença en 1930), encetava la definitiva publicació del Cançoner; és un diccionari de tots els mots de tecnica coreografica, amb els noms de danses, balls, comparses, representacions populars, misteris, entremesos; és a dir, de tots aquells elements que d'una manera o altra concorren en aquella forma expressiva peculiar. Els altres dos volums havien de comprendre les danses propiament dites - amb indicació tant de la tonada com de la minuciosa descripció grafica- , i els instrument amb que eren interpretades." Pere ARTÍS i BENACH, El cant coral a Catalunya (1981-1979), Barcelona, Ed. Barcino, 1980, pag. 156.
125 En relació amb aquest aspecte, Mn. Joan Puntí, secretari de l' OCPC, protagonitza l'anecdota següent: quan l'obra va apareixer, comenta: "Amades: ara vós no sabreu res de dansa perque n'hi haura molts que ja tenen on aprendre". Referit a l'autor per Consol Mallofré. Barcelona, 23 de juny de 1989.
126 Aquell any se celebra a Barcelona el tercer Congrés de la Societat Internacional de Música (18-25 d'abril de 1936). Els maxims responsables de l'OCPC participaren activament en la secció segona dedicada a folklore musical. En concret, les
comunicacions de Catalunya foren : Revista Musical Catalana, 387 [Barcelona, 1936], pag. 100-103 i núm. 388, pag. 167-168:
127 R. VIOLANT I SIMORRA, "La Sección etnografica" del Museo municipal de
Industrias y Artes Populares del "Pueblo Espanol" y otras colecciones de etnografia espanola, Inedit, pag. 6. Arxiu AEFC.
128 Al respecte, vegeu Pere BOSCH GIMPERA, Memories, Barcelona, Eds. 62,
1980, pag. 207-208. En l'actualitat aquesta col.lecció pertany al Museu Etnologic
de Barcelona.
129 Supra nota 73.
130 Es tenen molt poques referencies documentals d'aquesta circumstancia. Només coneixem la data d'entrada (1 de març de 1935), i sabem que hi va ser fins al 1940. Un document que s'ha trobat és aquesta comunicació de J. de C. Serra Rafols (Barcelona, 18 de juny de 1937. EJA):
"Benvolgut amic Joan Amades. Després d'estudiar amb els Dr. Bosch la possibilitat de retribuir-vos una mica més en relació amb els vostres mereixements, ja que no en la forma i la cuantia que fora el nostre desig i que seria de justícia, a partir d'aquesta setmana el Director ha acordat augmentar la vostra retribució a 90 ptes setmanals. El mes que ve procurarem que el pagament sigui fet per mesos cosa que resulta més decorosa."
131 La vinculació i el seu treball específic al Poble Espanyol no es coneix amb exactitud. La primera referencia que tenim és una comunicació (7 d'abril de 1931. EJA) de la Junta de Museus de Barcelona que es va posar en contacte amb ell "per parlar d'un assumpte relacionat amb el Poble Espanyol."
Un any després, quan la Junta va organitzar una exhibició de la Patum al Poble Espanyol (23 de juny de 1932), J. Amades hi intervingué molt activament, i va fer-hi una conferencia sobre el tema. Sobre aixo vegeu, per exemple, "La veu de Catalunya", 23 de juny de 1932.
A més d'algunes comunicacions de Joaquim Folch i Torras, es conserven algunes notes de M. Tarragó (Administració General del Poble Espanyol). Per exemple:
"Amic Amades: A Barcelona em varen donar la vostra carta relativa a la protecció d'uns gravats. Abans d'anar-me'n ja vaig donar ordre per a que us els lliuressin [...]". M. Tarragó, Olot el 27 d'abril de 1937. EJA.
132 Com va escriure en una avinentesa:
"Per l'obtenció de documents hom pot recórrer a dos sistemes: el de la investigació i recerca personal i el de l'enquesta o qüestionari dirigit a col.laboradors de bona voluntat que ajudin a obtenir els documents que no estan a l'abast directament." Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag. 1395.
133 El seu pensament en aquest sentit era el següent:
"[...] El millor sistema és el de la investigació personal, per bé que és el més costós moralment i materialment, pero és també el que dóna millor resultat quantitatiu i qualitatiu." Ibidem.