biografia Joan Amades

Identificació amb la investigació folklòrica (1918 - 1926)

La llavor del folklore aviat va fer niu i l'estudi de la cultura tradicional va esdevenir l'únic centre d'atenció. La tremenda vitalitat que tenia va impedir que restés en la categoria dels iniciats que recollien llegendes, refranys o cançons. Va entrar en contacte amb el món universitari, en concret, amb personatges que es dedicaven a tasques etnogràfiques i etnològiques a la Universitat de Barcelona (de manera especial amb l'esmentat AEFC). (57)

Aquest contacte i unió amb el món de la investigació etnogràfica, etnològica i lingüística més qualificat de Catalunya, es va afermar quan la Secció d'Excursions -llavors ell n'era president- va organitzar durant l'any 1918 unes conferències sobre "Excursionisme i coneixements afins". (58)

La relació amb investigadors de la categoria de Bosch Gimpera, Batista i Roca, Griera, li va permetre de "contextualitzar teòricament" les primeres intuïcions i dotar-les d'un marc que anés més enllà de la simple recollida feta amb aparença romàntica; (59) així, marcat per l' impromptu d'A. Griera amb els seu Atlas de Llengua Catalana, va iniciar la realització d'alguns vocabularis; el primer que se li coneix és el de termes dialectals de la comarca de Gandesa. (60)

En la configuració del seu nom "món folklòric" cal assenyalar també la influència primerenca d'Aureli Capmany i de Rossend Serra i Pagès, primera figura en el camp del folklore català en tot el primer terç de segle.

J. Amades assistí a alguns dels cursets que el mestre Serra, com se l'anomenava de manera afectuosa, va impartir a diferents entitats barcelonines com l'Escola d'Institutrius o el Club Muntanyenc de Gràcia. La relació que s'establí entre ambdós va ser molt fructífera i així ho demostren les missives que escrivien, (61) encara que, en algun moment, J. Amades es va permetre de criticar el mètode de treball o l'organització de Serra i Pagès. (62)

Identificat amb la recerca folklòrica, aviat es va involucrar en totes les entitats, projectes (63) o activitats (64) que es feien en el camp de l'etnografia catalana. Aquesta participació va afavorir el seu objectiu inicial de recopilació i alhora l'adquisició de fonaments i horitzons més amplis. Així, per exemple, el marcat historicisme (65) que es vivia en una entitat com l'ACAEP fruit del domini de la prehistòria, va fer que el folklore es veiés com una eina útil per escatir orígens, supervivències que expliquessin les arrels culturals, històriques, etc, de Catalunya (66). Aquesta argumentació va ser assimilada i es va convertir en un dels seus suports teòrics, com s'aprecia en els textos:

" Sentint-nos interessats des de fa molts anys per la cultura popular del nostre poble, i d'una manera més especial encara per aquells aspectes que enclouen un sentit de major primitivisme [...]" (67)
"Aquest llibre té, als nostres ulls, un doble valor: el d'estudiar un estament dels més primitius i rudimentaris de la societat i el d'estar localitzat en una contrada pirinenca. Un dels oficis que durant més segles ha resistit els embats dels corrents renovadors i que més refractari ha estat a les innovacions és el de pastor. Ha travessat capes i més capes de civilització i sempre s'ha mantingut en un ingenu i encisador primitivisme. El seu estudi permet copsar múltiples plecs de l'ànima humana i penetrar algunes vibracions anímiques en el seu pur primitivisme. Ens atrevim a creure que el pastor és l'ofici i estament social més interessant d'estudi, considerat des del punt de vista etnogràfic, i més avui que abans, ja que no podent-se sostreure al vent de modernisme que trasbalsa la humanitat perd per moments els seu encís i color per a confondre's amb la buida grisor imperant. L'obra del senyor Vilarrasa, també té d'interessant la circumstància de referir-se a una contrada pirinenca, indret on creiem que radica l'essència de la nostra raça i que caldria estudiar bé sota tots els múltiples aspectes etnogràfics. En ells, possiblement, es troba el moll de l'etnos català. Caldria crear una escola d'estudis pirinencs i molt probablement s'aclaririen moltes boires i nuvolades. " (68)

Apassionat per la recerca folklòrica es llençà a una activitat febril com a publicista (69) estudiós del Folklore català, empenta que el féu començar a recórrer Catalunya (primer sol o amb el mestre Tomàs i després amb l'OCPC) per recollir cançons i d'altres (llegendes, rondalles, etc.). Tenim un testimoni d'excepció de com es ve endinsar en el camp del Folklore: el seu epistolari (70), conservat sols en part (71).

Aquest ens informa de manera precisa dels actius contactes (72) que, a partir de 1921, va mantenir amb estudiosos catalans, peninsulars i d'Europa. Això el féu entrar en les xarxes d'estudiosos (73). L'estudi del seu epistolari ha posat de manifest com el tema central d'aquests primers anys fou el ball i la dansa (74), malgrat que J. Amades recollia tants aspectes com li sortissin, en especial els referits a imatgeria popular (75).

Tota aquesta activitat l'abocà progressivament al camp de la professionalització, tasca que culminà en la confecció del corpus etnogràfic més important de Catalunya i un dels més importants d'Europa.

Fins aquí, hem descrit la intensa tasca que va dur a terme al llarg dels anys vint. El frenesí (76) de les seves activitats folklòriques el portaren a una veritable professionalització, fet que va ocórrer, aproximadament, a partir del moment en què ell i la seva mare van deixar la draperia(77). De fet, el dit popular "Fes de la teva professió la teva passió, i de la teva passió la teva vida" es convertí en la seva divisa.

Abans d'entrar en l'etapa plenament professional cal parar atenció en alguns aspectes de la seva obra, en concret en la mateixa dimensió del treball que feia. Amb massa freqüència s'observa que sols va recopilar i arxivar formes culturals que estaven desapareixent.

Aquesta valoració no s'ajusta a la realitat perquè, malgrat l'intens sentit historicista i arqueològic que impregnava el seu treball (78), intentà moltes vegades anar més enllà de la simple recopilació encara que no sempre ho va aconseguir.

La pròpia vivència (79), la internacionalització de la cultura tradicional, el marcat sentit universalista, li va permetre d'observar el valor real dels mateixos trets, culturalment diferencials davant de possibles uniformitats culturals o dels modes de vida urbà (80).

El fet que les seves obres tinguessin repercussió en aquesta primera etapa fou, en gran part, perquè es van constituir en arxiu vivent de certs aspectes de la vida de molts col·lectius dels país. El comentari de F. Soldevilla sobre un dels estudis ens fa veure la consideració que, en els anys vint, començaven a tenir les seves publicacions:

[...] "El ball de gitanes" mereix també un comentari. És un estudi força ben fet, amb làmines, dibuixos i tonades. És, demés, oportú, en el moment en què el ball de gitanes desapareix en certes encontrades de la nostra terra i sembla voler reviscolar-se en d'altres [...] en resum: el treball del sr. Joan Amades ens sembla molt útil i meritori. Ha recollit una sèrie de dades que eren en perill de perdre's per sempre més. Ha facilitat en gran manera l'obra de restauració d'aquestes danses que alguns vilatgers voldrien fer reviure. Ha donat una base als folkloristes per a futurs estudis i reculls." (81)

Aquests comentaris ens fan veure que, des dels anys vint, J. Amades era conscient del seu treball. No es tractava sols d'aplegar dades i formes de vida anteriors, ans bé com a fruit de les vivències ateneistes i esperantistes, els estudis de folklore eren una de les múltiples maneres d'incentivar la vida col·lectiva, l'esperit participatiu de la gent, les diferents creacions (orals, plàstiques, musicals...) de les col·lectivitats humanes (82). Caldria pensar que va endevinar algunes de les directrius més recents que defineixen la investigació folklòrica que té el seu centre en l'estudi de l'anomenada "gramàtica generativa" (83) de les col·lectivitats.

Seguint el rastre de les seves publicacions, sorgeixen opinions que ratifiquen aquests plantejaments. Vegem-ne un parell d'exemples:

"Llàstima que en un sentit que tan bé parla en favor dels veïns d'aquest poble (Sant Vicenç dels Horts), no hagi sigut per la conservació de molts altres costums que ja no ha pogut viure la nostra generació, en els quals hauríem pogut llegir tota la valor ètnica del nostre poble i salvat ensems un valuós tresor d'art popular, tan inimitable per la seva simplicitat i senzillesa com gran pel seu fecund poder de creació." (84)
"L'etnografia moderna ha arribat a la conclusió que les diferents espècies de literatura tradicional responen a una necessitat col·lectiva i que el seu conjunt és una activitat convenient i necessària dins la constitució i el funcionament social, i que són un element d'utilitat indispensable dins del funcionament orgànic del complex cívic [...] La valor inicial de la literatura popular és, doncs, francament utilitària i pràctica i respon netament a una necessitat, no dins del camp espiritual, com pot semblar a primera vista, sinó francament orgànica i funcional." (85)

L'apropament a les formes de vida de la comunicació i la creació popular, fou el que va motivar que més d'un treball estigués fet, segons els nostres ulls, de manera "asistemàtica". En bona mesura, és perquè allò que intentar fou presentar, en la seva essència més pura, els materials etnogràfics mostrant-ne la mateixa manera expositiva o comunicativa de la gent, dels subjectes que participen en una determinada manifestació sociocultural. Això ho va indicar en diferents ocasions:

"Els conceptes i les idees es barregen i confonen; barrejats i confosos els donem també nosaltres, per tal que mantinguin millor el seu caràcter popular i s'acostin més al sentit que d'ells en té el nostre poble. Així arriben amb més frescor i amb més naturalitat als estudiosos que, interessats en la ciència etnogràfica, poden trobar-hi algun element d'estudi." (86)
" [...] Així mateix és d'observar que hi ha alguns mots els significats del quals apuntem que són diferents, i àdhuc en alguns casos contradictoris. Els donem tal com el poble ens els ha definit, i ens limitem a transmetre'ls com els hem sentits, despullats de tota crítica. Hem observat ja en diferents recerques que no sol haver-hi una coincidència absoluta en la valor dels mots: el constructor els dóna un sentit, i un altre els qui fan ús de les coses; així, per exemple, en les recerques que tenim fetes sobre termes de mar, més d'una vegada ens vàrem trobar que els mestres d'aixa i cala donaven un nom a una peça, que els pescadors i mariners coneixien per un altre del tot diferent." (87)

Aquesta presentació de dades el portà a ser partidari de la màxima fidelitat en la recollida de documentació, (88) malgrat que aquest tema és un dels cavalls de batalla que existeixen entorn a la seva obra, ja que se l'ha acusat de manca de sistema o rigor en la recollida i/o presentació de dades.

Malgrat que ho tractem més endavant, cal fer una primera reflexió sobre aquestes qüestions. Com a punt de sortida, fixem-nos en un comentari de Sebastià Farnés, membre del jurat del concurs del LPC de l'any1928, respecte a un premi atorgat a J. Amades:

"Jo el felicito pels premis dels seus dos treballs. No tinc de perdonar-li res, perquè no hi ha cap agravi ni cap pecat, hi on no hi ha erra no hi ha fretura demanar perdó segons diu el nostre gran Martorell. No puc pas negar-li que vàreig treure esment d'errades de copia i àdhuc de deficiències; però jo no vàreig ésser cridat a corregir sinó a judicar; em preguntaren si'ls seus treballs valien els premis oferts, i jo vàreig contestar la veritat, que valien molt més. En aquesta valoració hi entrava tot, fins les deficiències i errades [...]" (89)

Les possibles imperfeccions dels textos foren el resultat de l'autodidactisme. J. Amades va ser sempre conscient de les pròpies limitacions, la qual cosa li va fer veure quina era la seva feina específica, com ho va declarar en diverses ocasions:

" La meva pobra competència no arriba ni en molt a tant, i el tema de llarg i perllongat estudi, que no sóc jo qui el puga fer [...] el meu parer és sols el de recollidor i exposador, que altres persones més competents que jo estudiïn, si el tema s'ho val, i que donin la justa importància que tingui." (90)

Però, i aquest punt ens sembla d'allò més transcendent a l'hora d'emetre judicis sobre la seva producció, les possibles imperfeccions també foren produïdes pel mateix treball, és a dir, ell va arreplegar, gràcies a la seva xarxa d'informadors, la tasca de molts petits folkloristes locals, mancats en la majoria dels casos de metodologia adient en els seus treballs. I és necessari ressaltar que si J. Amades no hagués recollit aquests treballs, aquesta tasca s'hauria perdut. Malgrat això, s'ha de dir que, possiblement, la passió que va dipositar en els treballs li va fer cometre errades: el seu deler (91) per recopilar i publicar el màxim de documents de cultura popular li féu obviar, en algunes obres, les formalitats de la metodologia científica. Problemes de caire divers, que ja aniran sortint al llarg del text, van impossibilitar la realització d'una obra acadèmicament més sòlida.

Com a conclusió d'aquesta etapa, cal assenyalar que, al llarg dels anys vint, es dipositaren els ciments del treball posterior, tant en l'àmbit referit a la metodologia i les fonts d'informació (creació d'una gran xarxa d'informadors) com en els aspectes teòrics, carregats d'elements evolucionistes i difusors. El text resumeix la concepció en la qual es formà i desenvolupà la seva obra:

" La comparació dels materials fills de la tradició d'ací, d'allà i de més enllà ha portat a l'etnografia i al folklore a la deducció de que l'home en un mateix pla de cultura soluciona els problemes d'una idèntica manera arreu del globus, ateses sempre, com és natural les circumstàncies de clima, d'ambient i d'elements i possibilitats naturals que el rodegen; els homes de tots els pobles i de totes les cultures en el seu estat natural, han resolt doncs,els casos de la mateixa manera. Sentada aquesta deducció es va fer evident que l'estudi de la literatura, dels costums i de les creences del primitius ens podien portar a la comprensió del sentit i de la procedència d'aquelles mateixes manifestacions en les classes endarrerides de la nostra societat d'ara. L'aprofundiment, l'anàlisi d'un fet folklòric pot proporcionar dades interessants quant els costums dels aborígens, les influències dels pobles invasors, l'àrea de la seva penetració i el seu grau d'intensitat, així com un nombre incalculable de detalls que hom no pot trobar en els documents escrits." (92)

NOTES

57 A més de les contestacions abans esmentades en aquest arxiu es conserven algunes anotacions personals del Dr. Carreres i Artau, on es pot apreciar com Joan Amades prengué materials prestats de l'AEFC per als seus treballs:
"Materials deixats a En Amades (per a la seva recol.lecció lexicografica marinera)". Arxiu AEFC.

58 El programa fou el següent: Aureli CAPMANY, El folklore musical i l'excursionisme; J. M. BATISTA i ROCA, Els materials etnografics i l'excursionisme; Antoni GRIERA, La llengua i l'excursionisme; Pere BOSCH GIMPERA, La Prehistoria; Pius FONT i QUER, La botanica i l'excursionisme; Rossend SERRA i PAGES, El cançoner popular catala i d'altres. Per la repercussió d'aquestes conferencies, vegeu supra nota 34.

59 Sobre aixo va escriure:
" Arreu ve prendre un sentit patriotic que va caracteritzar-lo i donar-li fesonomia (...). Aquest sentit inicial fou passatger, puix que aviat els erudits van adonar-se que els documents aplegats contenien una essencia de valor molt superior a la simple graciositat o amenitat i a la brasa patriotica que poguessin comportar". Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag. 1257.

60 Joan AMADES, "Termes dialectals de la comarca de Gandesa", Excursions, V,
núm. 45 (Barcelona, 1 de gener de 1919), pag.287-291. Sobre aquesta publicació, el BDC (Barcelona, gener desembre, 1919, pag. 90) va escriure el següent:
"L'autor dóna en aquest petit vocabulari una serie de mots interessants que no ha enregistrat en cap diccionari catala publicat fins ara. La contrada de la Ribera de l'Ebre és una de les més característiques del catala, per trobar-se a la regió divisoria entre els dialectes catalans i valencians".
La influencia de la dialectologia és ben palesa a la seva obra, com ho demostra, per exemple, la relació que durant molts anys va tenir amb Fritz Krüger. De fet, el 1923 fou anomenat col.laborador del Diccionari General de la Llengua Catalana. L'any 1924 aparegué el seu primer gran vocabulari, realitzat en col.laboració amb Emerencia Roig: Vocabulari de l'art de la navegació i de la pesca (BDC, XII, (1924), pp. 1-116). El valor de la dialectologia per ell radicava en el fet que aquesta ciencia podria aportar dades de gran valua per al discerniment de la historia cultural dels pobles. Dos exemples il.lustratius sobre aixo:

"L'estudi dels jocs és d'un valor excepcional; caldria cercar els paral.lels nostres jocs d'avui amb els dels pobles de civilització classica i amb els costums dels pobles extraeuropeus. Un factor que probablement podria contribuir de manera notable a la penetració de l'essencia d'alguns jocs fóra l'esbrinament lingüístic del sentit del seu nom: ?que signifiquen en la seva accepció més primaria cuit, romaní romama, flendit, marro i tants d'altres? En recollir i estudiar els jocs cal tenir en compte tota la terminologia que els és propia, la qual pot ésser reveladora si hom arriba a poder-ne penetrar el seu moll filologic; així com les regles i lleis respectives, que ens poden conduir a concepcions elementals del sentit del dret, de la llei, de la justícia i de la propietat". Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag. 1342.
"Hem de parar molt esment en els girs idiomatics i en les formes dialectals i verbals, especialment quan no ens són conegudes (...) els girs de llenguatge poden ésser el reflex de formes de llenguatge perdudes en la parla corrent i de cada dia que s'han fossilitzat en les frases fetes de la literatura popular". Ibíd., pag. 1401.

61 En una carta que Rossend Serra i Pages (Barcelona,7-7-1921. EJA) li va escriure es pot apreciar com J. Amades aviat estengué la seva acció a diversos camps de treball; en aquest cas, la imatgeria popular, tema en que treballa molt a llarg de la seva vida, Serra, en contestació a una missiva anterior a J. Amades, li deia el següent:
"Tinch efectivament algunes fulles d'auques, romanços, estampes, cançons i goigs pero no és col.lecció, ni hi ha duplicats (...) La única col.lecció que tinch que es a lo que m'he dedicat, es la de joguines populars, perque veya que ningú ho feya. La imatgeria popular, es una manifestació molt important y fa be de dedicars'hi, Les fulles de cançons són curiosíssimes, lo mateix que'ls llibres populars (oracions, nadales, les passions i remeys, llibrets de lectura, les representacions populars com "Rosaura", etc.) planes per enganxar en els ventalls, les fulles religioses, felicitacions de Nadal, papers per embolicar carmetlos, etc."

62 Així ho va deixar escrit:
"Quant al sistema classificatiu i ordenador dels materials, el cas és que Serra o tenia una gran amplitud de visió o bé dubtava de la seva solidesa. Cap dels temes que classificava no els classificava dues vegades igual, i cada vegada que ens va parlar de divisió durant els tres cursos i en els diversos temes ens va dir el mateix: que tot just abans de venir a donar la classe s'havia entretingut fent la divisió que ens indicava, la qual tant podia ésser aquella com tota una altra i que l'havia feta d'aquells manera perque no l'havia feta diferent, i que no recordava si s'assemblava en res a la distribució feta i recomanada l'any anterior (..) Com he dit, els cursets del mestre serra no seguien un ordre regular i van ésser objecte de diverses alteracions i modificacions."Joan Amades, El Folklore a Catalunya, "Miscellanea Barcinonensia", XXXVIII (Barcelona,1974), pag. 150-151.

63 Ens referim als projectes universitaris de l'AEFC de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistoria (ACAEP) i als patrocinats per R. Patxot i Jubert: Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), Estudi de la Masia catalana (EMC) i Llegendari Popular de Catalunya (LPC); o entitats com l'Esbart Catala de dansaires, el Centre Excursionista de Catalunya (CEP). La participació de l'OCPC i en el CEC és analitzada en l'etapa següent.

64 En la IX festa de la Música Catalana (Barcelona ,1922), organitzada per l'Orfeó Catala, presenta diversos treballs, i va obtenir distintes mencions. Els treballs foren els següents: Recull de cançons populars catalanes, Tonades infantils i Baladrers barcelonins. En el segon concurs (1924), presenta diversos treballs i va obtenir premi el primer dels citats: Música de cornamusa, Crits i tonades típiques, Folklore barceloní, Maneres populars de fer música, Balls populars del Rosselló i Música popular valenciana.

Amb posterioritat i fins el 1931, resulta guanyador en altres concursos: 1r concurs del LPC (1926), Humils personatges llegendaris; 2n concurs del LPC (1928), Aplec de llegendes populars, La llegenda i el proverbi; 3r concurs del LPC (1929), Recull de llegendes catalanes, Proverbis llegendaris, De la Bíblia popular.

65 A més de posteriors referencies, aquest text il.lustra l'estreta connexió que sempre va mantenir amb la prehistoria i amb determinats models teorics, com foren l'Evolucionisme o el Difusionisme.
"De la llarga vida de la humanitat, el període més extens, segons ens diu la prehistoria, pertany a l'epoca de pedra, en la qual l'home, bo i lluitant per elevar-se a un major nivell, va treballar un seguit d'objectes que constitueixen els rudiments de la civilització (...) Del culte a la pedra n'han sobreviscut un gran nombre de practiques supersticioses, les quals han perdurat a través de totes les influencies de la civilització, han arribat ben vives fins a nosaltres, i han donat peu a diverses creences i llegendes que vaig a contar (...) Al costat d'aquests han sobreviscut, fins avui, creences i costums que revelen un culte antiquíssim tributat a diverses pedres". Joan AMADES, El culte a la pedra, BDC, XVII (Barcelona, 1929, pag. 57-65.

66 Vegeu supra, nota 52

67 Joan AMADES, Vocabulari dels pastors, BCD, XIX (Barcelona, 1931), pag. 64

68 Joan AMADES, "Comentari a l'obra de Salvador Vilarrasa "La vida dels pastors", Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), XLVI (Barcelona, 1936), pag. 85-86.

69 Oferí gran nombre de conferencies pertot arreu, participant en gran nombre de publicacions periodiques (remetem a la Bibliografia General d'aquest Cataleg) i d'actes populars: per exemple, exposicions. Així, en el Nadal de 1925 (10-30 desembre), la Secció d'Excursions (Esbart Folkloric) de l'AEP organitza un Exhibició de Dansa Popular Catalana (vegeu Excursions,123 (Barcelona,febrer 1926), pag. 422-423). El fons etnografic que va acumular fa fer que participés en d'altres exposicions: l'Exposició de la Cornamusa (novembre de 1930) o l'Exposició de Publicacions Sardanistes (Nadal de 1937).

70 Volem parar esment en aquest aspecte, malgrat que tornara a sortir al llarg de l'estudi, ja que és un punt clau en la tasca de recopilació que es va fixar i en el coneixement de les seves fonts d'informació. Gracies a la comunicació epistolar va aconseguir posseir una gran xarxa d'informadors. Conservem una carat de Mn. Xavier Bosch (Tora, 19 de març de 1931. EJA) en la qual es pot apreciar quina mena de preguntes els feia
J. Amades. Transcrivim aquestes preguntes pel valor que tenen per a coneixer el seu sistema de treball:
"1a Sap si en algun indret es representat el ninot de Carnestoltes per una persona viva, i es simula cremar-la? 2a Si es simula un procés contra Carnestoltes? 3a Si se'l mata a trets i després se'l crema? 4a Se'l passeja muntant a un ase? 5a Surt la mainada pels carrers amb una nina? 6a Es dóna al ninot el nom de Nicolau o Canut? 7a Es fan altres fogueres a part de la en que es crema el ninot? Es tiren o intenta tirar gats a les fogueres? 8a La fadrinalla es fa mestressa del poble? Fa pagar la contribució? 9a Lliguen als que volen treballar o sortir del poble? 10a Fan veure que llauren pel mig de la plaça sembrant confits o cendra? 11a Es tira la gent cendra al damunt?, s'emmascaren amb carbó o brases apagades? 12a S'entra lliurement per les cases enduent-se alguna cosa? 13a Hi ha qui es vesteix d'animal: cervo, bou? 14a Es fa algun apat en comú? 15a Es capta llenya, ous, botifarra? 16a Es dona la sopa als pobres?"

71 Cal tenir en compte que J. Amades no va prestar atenció especial a la conservació de la documentació referida a la seva persona.

72 Les informacions epistolars li oferien, en molt casos, pistes i dades valuoses pe a orientar els seus treballs. Així, durant la decada dels vint va tenir gran relació epistolar amb Sebastia Farnés. Malgrat que amb anterioritat ja s'havia dedicat a la recol.lecció de refranys, amb tota probabilitat l'amistat amb Farnés fou un bon estimulant per endinsar-se molt més en l'estudi dels refranys i, en general, de les "cabories folkloriques" (Sebastia Farnés a J. Amades, Canet de Mar, 3 d'agost de 1927, EJA).

73 Prova evident d'aquesta circumstancia és el fet que P. Bosch Gimpera, persona ja de fama internacional i amb el qual Amades va mantenir gran amistat, va facilitar el seu nom a diferents estudiosos. Dues mostres d'aquesta situació:

A. del Llano (Delegación Regia de Bellas Artes de la prov. de Oviedo, Oviedo, 8 de febrero de 1926. EJA): "Sr. D. Pedro Bosch Gimpera. Mi distinguido amigo: Tengo el gusto de mandarle a V. lo que me pidió el Sr. Amades_: se dirigió a mí en nombre de V., y excuso decirle que me tiene siempre a su disposición".
Dr, Francisco Pospísil (director del Museo Etnográfico Moravo.Brno, Moravía, Rep. Checo-Eslovaca, Brno, 22 de octubre de 1927. EJA) "Por la bondad del Prof. Bosch-Gimpera he sabido su dirección y me permito suplicarle me remita sus publicaciones sobre danzas espanolas. Busco ya mucho tiempo material de las danzas espanolas con armas, espadas, sables, palos, etc. Adjunto a ésta 2 folletos que le interesarían ciertamente."

Un detall que confirma la presencia en les xarxes europees del folklore i l'etnografia és el nomenament (19 de setembre de 1925) com a membre corresponsal de la societat germana Die Hermann-Barth-Gesellschaft für Geistige Völkergeistforschungen in Berlin und Wien dedicada als estudis de folklore.

74 Dues mostres de la seva correspondencia europea entorn aquest aspecte:

Raffaele Corso (Napoli, 23 desembre 1924. EJA): "Sono lieto di corrispondere al Suo desiderio, inviandole qualche indicazione bibliografica sulle danze popolari italiane. Su questo argomento non e stato seritto finora dai folkloristi nostri un trattato sistematico, sebbeue cemi sulle forme e sulle figure delle danze si trovino sparsi, qua e la, negli ipuscoli e nei volumi di descrizione e di raccolta delle tradizioni regionali".
Carmen Doré (Sardenya 17 desembre 1924. EJA): "Les danses que se fan en l'Alguer son balls antics i modernos d'importació estrangera i italiana usitats en casi totes les ciutats i villes de l'Illa (...) De aquest ball li enviaré lo més aviat possible, una giusta descripció, que tradueix de l'italia i que trob nel Cap. IV del "Viaggio in Sardenya" del Cav. Alberto Ferrero della Marmora, del 1826. En quant a les demanes que Vosté me fá amb la seva apreciada carta del 5 del corrent, es necessari que me dongui temps pera fer ricerques i poguer hi respondre sobre totes les pregontes que me va fent i aixó en quant riguarda la musica i les tonades".

75 Així, a partir del 1923 ja va començar amb Pau Vila i Josep Colomines en aquesta tematica. Vegeu infra, pag. 153-154.

76 Un detall insignificant pero demostratiu de la seva passió: quan establí relacions (cap al 1927) amb Enriqueta Mallofré, la seva futura muller, la diversió principal dels diumenges era passejar pels carrers antics de Barcelona, prenent nota de dades diverses: antics edificis, refranys, etc. Referit a l'autor per consol Mallofré i Coca, Barcelona, 15 d'octubre de 1989.

77 Durant aquesta decada, treballa repartint rebuts per a la "Comisión Mixta de Trabajo", entitat amb fins assistencials, ocupació que alterna amb les seves perquisicions folkloriques.

78 Aquest punt de vista va estar tan present a la seva obra i teoria, que va arribar a dir:
"(...) puix que a fi de comptes els folklore no deixa pas d'ésser arqueologia", Joan AMADES, El folklore a Catalunya, pag. 168.

En molts escrits es pot comprovar els sentit arqueologic i historicista. Vegeu-ne dos exemples:

"El conreu de la tana, o tabac d'Andorra, tan estes per les contrades pirinenques, és possible que sigui anterior a l'ús del tabac importat d'America, i pot constituir un record del costum autocton de fumar, en ús en el temps de l'home semisalvatge. Encara avui, en les col.lectivitats masculines, entre caçadors, per exemple, o els pastors a muntanya, si s'ha de fer el menjar gairebé sempre el resolen a base de carn a la brasa (...)" Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag. 1337.
"L'etnografia ha demostrat des de fa temps que la majoria dels jocs dels nostres infants són la desfiguració de cerimonies religioses i de ritus primitius, bona parts d'ells encara en ús entre els pobles salvatges d'avui. Part d'aquests esplai foren ja practicats per civilitzacions antigues que els va donar un segell de subtilitat i un refinament que no va ésser, pero, tan forts per esborrar el seu sentit primitiu, i hom encara avui en pot reconeixer la ratlla inicial." Ibíd.,

pag. 1341.

79 Sobre aixo, recordem com es vivia el Folklore a la Secció d'Excursions i les descripcions que es feien de les festes o actes col.lectius del país. Vegeu supra, nota 36.

80 La transformació de la vida tradicional i la influencia del món urba va arribar fins a la polemica en la Catalunya dels anys vint, com es pot veure en aquest text d'un dels mestres de J. Amades:
"!A la ciutat!, !a la ciutat! Aquest sembla ser el crit unanime en tot el món, d'ença de la terrible guerra que ha capgirat les coses i les grans poblacions que anaven creixent amb normalitat per l'excedent de la població camperola, es veuen inundades per veritables riuades de gent que hi entra a la força i tracta d'obrir-se pas a empentes (...) la llibertat que es té a fora, s'ha de trobar a faltar a ciutat, aon l'apilonament de gent, la multiplicació de serveis públics, la intensitat del trafec i una superior cultura, ha de disciplinar els habitants, dictar ordenances, prevenir tota mena de contingencies i cobrar molts tributa per subvenir a tantíssimes coses. En el camp, les exigencies socials, són poques; l'etiqueta, queda reduida a lo més indispensable i un esperit d'autoctonisme sembla regir-ho tot, portant l'individu a una actuació més integral, havent-se de bastar a sí mateix i més lliure, fugint de tota trava.
"Per aixo la idea de rusticitat i d'urbanitat són contraposades. A la ciutat li dóna segell propi tot lo exquisit, refinat, que sedueix per l'apariencia, encara que sovint el fons sigui poc consistent; fins el vici s'ha de presentar artísticament". Rossend SERRA i PAGES, Scriptorium, XXVIII (Ripoll, abril 1925), p. 3

81 Ferran SOLDEVILA, "Croniques catalanes", Revista de Catalunya, IV (Barcelona, març 1926), pag. 317 i 320, va comentar en aquest article l'article de Joan Amades El ball de gitanes, aparegut a BACAEP, III (Barcelona, 1926). Sotasignat nostre.

82 S'ha de tenir present que durant l'epoca de la Mancomunitat, hi va haver intents de presentar la cultura tradicional com a element formatiu de la joventut. Així, Aureli Capmany, un dels mestres reconeguts de Joan Amades, va fer un seguit d'articles sobre el valor de la dansa com a eina pedagogica. Vegeu "Quaderns d'Estudi", 1 (Barcelona 1915), pag. 32-43. En la presentació d'aquests articles A. Galí (pag. 31) va dir:
"La dansa figura en el rengle de necessitats obligades fins ara, sobre tot en la nostra terra, dins la complexa formació de l'home. I del seu el valor sabem tots que enclou una educació estetica i física que potser amb res no podria suplir-se tan delicadament, pero més que tot, ells contribueix a educar aixo complexíssim que en les tristes generacions d'ara ha quedat tan desemparat: l'ús de la vida".

83 Vegeu Luis Díaz Viana, "El folklore dentro de la disciplinas antropológicas: Tradición y nuevos enfoques". Ethnica, 20 (Barcelona, 1986), pag. 147-155. Una clara mostra de com, en molts casos, s'apropa en les seves recopilacions a temes com el que avui s'anomena "llegendes urbanes" es pot trobar a Folklore de Catalunya, I, pag. 60.

84 Joan AMADES, Del Teatre popular, BCEC, XXXV (Barcelona, 1925), pag. 349. Sotasignat nostre.

85 Joan AMADES, Folklore de Catalunya, I, pag.22.

86 Joan AMADES, Astronomia i meteorologia populars, BDC, XVIII (Barcelona, abril-juny 1930), pag. 105.

87 Joan AMADES, Vocabulari dels vells oficis de transport i llurs derivats, BCD, XXII (Barcelona,1934), pag. 61.

88 Sobre aixo va escriure:

"En recollir cal observar un rigorisme absolut per tal d'obtenir els documents amb una fidelitat completa. Quan s'arrepleguen materials de viva veu, mai no hem de corregir res d'allo que la persona consultada digui, per estrany, per incoherent i per incomprensible que sembli. Una bona part dels documents que es mantenen en el dir i en el fer del poble tenen una antiguitat mil.lenaria i pervenen d'estats de cultura molt llunyans [...]." Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag. 1399.

Va criticar la descontextualització o la manca de veracitat en algunes manifestacions folkloriques. Referint-se a les realitzacions de molts ballets populars, assenyalava:

"Les danses que integren els programes dels esbarts de dansaires i d'altres entitats dedicades al conreu del ballet popular com espectacle, no poden ésser admeses ni considerades científicament, ni se'ls pot donar una íntegra valor folklorica llevat valuoses excepcions. Quan un document han cregut que no feia prou bonic per a ésser representat en públic l'ha adulterat per tal de donar-li un caient més vistós; el criteri que ha regit en la propagació de les danses populars per part de les entitats predites cau més en el caire de comediant que no pas en el folkloric ni en el científic. Ha estat norma corrent el copiar o imitar els balls d'un grup per part d'un altre, sense criteri de depuració, i per persones incapacitades i poc expertes folkloricament, sense altre condició que la d'ésser, o pensar-s'ho, un bo ballador, que per el mateix no compren les qualitats ni la preparació que cal que reuneixi l'investigador." Ibid, pag. 1379

Sobre el paper dels esbarts en la transformació del folklore tradicional, veure Josefina ROMA, "El papel de los esbarts dansaires en la modificación del patrimonio de la danza catalana", Actas del segundo congreso de Antropología, Madrid, Ministerio de Cultura, 1985, pag. 162-164.

89 Sebastia Farnés a Joan Amades, Canet de Mar, 27 d'abril de 1928. EJA.

90 Joan AMADES, Danses primitives del Pirineu, BACAEP,IV (Barcelona, 1926), pag. 232 i 237.

91 La idea de l'absoluta necessitat de recopilar i fer públics el maxim nombre de manifestacions de la cultura popular va fer dir-li en més d'una ocasió:

"Cas fer una arreplega el més gran possible de materials que permetin la construcció de l'edifici immens de la nostra tradició. Si no ens sentim prou preparats o prou capacitats per a destriar i ordenar els materials recollits, no per aixo ens deturem en la nostra tasca, acumulem-los i que els trobin reunits els qui ens vinguin darrera més competents i ensenyats que nosaltres." Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag. 1260.

92 Ibid., pag. 1422.