Naixement de l'afecció folklòrica (1915-1918)
Van ser dos els camins a través dels quals va arribar al Folklore: la dinàmica de la Secció d'Excursions de l'AEP i d'altres circumstàncies, La primera via ja l'hem recorreguda; anem per la segona.
Pels voltams de 1915, la seva intuïció el va fer adonar de les diferents versions d'una mateixa rondalla. (40) Va observar detingudament l'important bagatge cançonístico-tradicional de la seva mare; se la podia considerar un arxiu vivent.(41) El fet que estudiosos de la cançó popular catalana com Robert Gerhard o Mn, Higini Anglès recopilessin algunes cançons a la seva mare, va despertar-li la flama del folklore. (42)
Amb les dades que tenim, podem assegurar que fou en els primers anys de la Gran Guerra quan va iniciar el caminar per l'àmbit del Folklore.(43) A més a més dels reculls que començava a fer a casa, pel curs acadèmic 1917-1918 va contestar alguns qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya: (44) Al mateix temps que desenvolupava d'altres interessos, començà a publicar les primeres recopilacions a la revista Excursions. (45)
Coincidint amb un cicle d'audicions de cançons populars, la primera de les quals fou el desembre de 1918, organitzat per l'Esbart Folklòric de la Secció d'Excursions, (46) va començar a publicar una sèrie de Cançons populars catalanes. (47)
Quan va acabar la Gran Guerra, va dedicar-se plenament a la recopilació de la cultura tradicional catalana amb el fort estímul que li va proporcionar la mateixa societat catalana amb la ràpida transformació que vivia llavors; (48) així mateix, és necessari assenyalar que J. Amades recollí alguns aspectes dels plantejaments del pensament ideològic del moment, (49) el Noucentisme,(50) en concret pel que fa als plantejaments panetnicistes i etnoculturals (51) i del mite del "seny racial"(52). Cal recordar també, per bé que no volem dir que sigui determinant en ell, el fort corrent noucentista d'exaltació del treball manual i artesà enfront del ferotge industrialisme que cada vegada era més present a Catalunya,(53) situació que propicià la ràpida transformació de les formes de vida tradicionals catalanes envers unes altres de caràcter més urbà i industrial.(54)
D'altres variables importants que cal tenir en compte a l'hora de situar i conèixer com va fixar-se el seu model d'estudi foren, d'una banda, com ja hem apuntat, un fort sentiment renaixentista, romàntic, i d'altra, l'ambient de l'anomenada "renaixença catòlica" (55) i el paper destacat en aquells moments de Torras i Bages. (56)
Unes i altres situacions van fer que en aquests moments comencés a delimitar quina hauria de ser la seva tasca específica: recopilar facetes o formes culturals, en especial d'una fracció de la societat catalana -l'obrera i camperola- ampliant-lo amb d'altres temes d'interès etnogràfic i històric.
NOTES
40 Acostem-nos, en aquest cas, a la font primaria, és a dir, el mateix J. Amades:
"En esclatar la guerra del 1914 [... ] moltes famílies van passar la frontera, entre tantes una de rossellonesa que S'allotja al costat de casa nostra, La mare d'aquella bona gent catalana com nosaltres mateixos, Adela Gatimol, era molt cantadora i cantava algunes cançons que nosaltres sabíem, pero no eren pas ben iguals a com les deia la nostra mare. i sobretot a com les entonava. El cas ens crida l'atenció pero no hi concedírem importancia [ ... ] Ben poc després, una família amiga nostra va llogar una fadrina mallorquina per serventa: n'Aineta Vives, també molt amiga de cantar i que, semblant a la senyora Adela, cantava cançons de les que ens eren ben familiars, pero de manera diferent de com nosaltres les sabíem [ ... ] El cas de la senyora rossellonesa ens crida simplement l'atenció i no passa de curiositat, pero en repetir-se amb la donzella mallorquina, ja ens va intrigar [ ... ] Aquest i d'altres fets van desvetllar-nos interes pel folklore del qual fins aleshores teníem la noció abstracta i imprecisa que hom té de tantes coses, i vam començar a dedicar-hi atenció vers la darreria d'aquell any 1915". Joan AMADES, Folklore de Catalunya, l, pag. 11.
41 Així ho deixa escrit en diverses ocasions:
"La nostra mare era un pou insondable de tradicions, un personatge folkloric de primera talla i dins del seu analfabetisme i admetent la importancia i la valor dels coneixements tradicionals, podem dir que era una veritable savia. Era una gran cantaire, li tenim recollides més de dues-centes tonades populars inedites, que nosaltres des d'infants sabem com ella i que estan vinculades en el nostre si com ho estaven en el seu, i, que, com ella, fruim cantant-les [ ... ] Sense sortir de casa vam poder fer un quantiós recull de cançons i de rondalles, la dolça flaire i el suau perfum de les quals havíem respirat des de sempre, i foren les primeres especies de la saviesa tradicional que brollaren espontaniament en nosaltres perque vivíem en llur ambient". Ibíd., pag. 11-12.
42 Prendre consciencia del tresor musical que posseia la seva mare, el va fer adonar de com ell mateix tenia incorporats molts valors de la cultura popular catalana:
"Es pot dir que des que vam sentir inquietuds espirituals va despertar-se en nosaltres la simpatia i estima per les produccions de la cultura popular i pel saber dels ignorants de la lletra [ ... ] La nostra mare era un pou de saviesa tradicional que va fornir-nos materials abundosos de tot ordre per a iniciar-nos en les nostres recerques, quan vam pouar a desdir, i que van servir-nos de base per al nostre arxiu [...] Potser un vast coneixement hereditari i inconscient del corpus dels valors tradicionals ens predisposava per a la recerca, a la qual com hem dit, ens sentíem des de sempre inclinats, pero que no vam començar materialment fins molt la darreria de l'any 1916, quan van apuntar totes les endevinalles que sabia la nostra mare i les que recordavem nosaltres mateixos de quan érem infants", Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag.,613,
43 Tornem a la font primigenia d'informació:
"Entre primeries del 1915 i darreries del 1918, vam recollir amb tot afany i vam esprémer fins on ens fou possible els coneixements tradicionals de tantes persones com vam tractar en pla de prou franquesa i confiança per a poder-los demanar que ens cantessin una cançó o que ens contessin una rondalla, que eren els documents que s'emportaven la nostra preferencia, sense que deixéssim, pero, d'anotar tots aquells altres aspectes de la cultura tradicional que sorgien en el curs de la conversa", Joan AMADES, Folklore de Catalunya. I pag. 13.
44 En l'actualitat es conserven en la seu d'aquest fons: "Arxiu AEFC", Institució , Mila i Fontanals, CSIC, Barcelona.
45 Els primers reculls els comença a publicar, en col.laboració amb Sebastia Giralt, en la secció que aquest tenia a la revista: Les frases proverbials, Tots els indicis apunten que alguns dels escrits de Giralt eren documents recollits i redactats per J. Amades.
46 El motiu de la seva organització, en íntima connexió amb la situació sociopolítica catalana del moment, queda resumit en aquestes paraules de presentació d'aquest cicle d'audicions:
"La cançó catalana, CATALUNYA té l'honor, i més que l'honor el goig, de posseir un tresor immens en cançons de la terra [ ...] Pensem tots que cada cop que desapareix del món un vellet o una velleta dels que saben cançons, si no hem sigut amatents a transcriure-les. el patrimoni cancionístic sent com se li esqueixa una branca que mai més tornara a alçar-se. No vulguem per negligencia malmetre les riqueses que tenim: fem un esforç heroic i a veure fins on arribarem en aquesta nova empresa". Excursions. 39 (Barcelona, juliol 1918 ), pag. 181-182.
47 Sobre aixo, Sebastia GIRALT va escriure (Trets característics de la Secció. pag., 378):
"Esbart Folkloric [...] en el mes de juliol de 1918. donant forma a una genial idea del nostre amic Amades. començarem a publicar un notabilíssim recull de cançons populars, expressament il.lustrades que ningú ignora el valor i el treball que signifiquen",
Així mateix, comença a publicar en diverses publicacions periodiques com ara La rondalla del Dijous. etc. Vegeu la Bibliografia General de J. Amades,
48 En una ocasió va escriure:
"També hi influí el fet d'adonar-nos [...] que els documents de cultura tradicional estaven amenaçats del greu risc de desapareixer i calia ésser amatent a aplegar-ne el maxim i com més aviat millor." Joan AMADES, Folklore de Catalunya. I, pag. 13.
Aquest canvi també el va explicar en altres moments, per exemple, quan va parlar dels oficis:
"L'ofici de drapaire va conservar un curiós tipisme tradicional a Catalunya fins al canvi de valors que va produir la postguerra europea de l'any 1914". Joan AMADES. Folklore de Catalunya. III, pag. 764.
Un últim exemple de la seva experiencia envers els canvis dels anys vint i trenta:
" [...] mitjans i sistemes de transport ja que és sens dubte un dels que han sofert en alguns anys una transformació més rapida i radical, de tal manera, que es pot creure que res o ben poca cosa restara de tot aquell vell sistema que per espai de segles havia estat en ús [...] Hem cregut que era interessant, tant pel seu aspecte lingüístic, com per d'etnografic, la recerca i catalogació dels vells procediments de tragí, amenaçats de propera i quasi radical mort, i ens hem decidit a redactar el present treball", Joan AMADES, Vocabulari dels vells oficis de transport i llurs derivats. BDC, XXII (Barcelona, 1934), pag. 59.
49 És interessant parar esment en el mamem, globalment considerat, en que van néixer els interessos folkloristes de J. Amades, instant que vingué marcat per una forta reacció idealista. Entorn a aquesta situació. s'ha escrit:
"[...] la fi de segle és dirigida per un moviment contra el món de la materia i de la raó; en contra del positivisme i de la societat burgesa i de la seva mediocritat; en contra de la democracia liberal i de les seves incoherencies. Per a l'esperit de la generació d'aquells anys, la civilització es troba en crisi, en una crisi on només cap una solució total. La solució, tant per als alemanys com per als francesos se centra en l'establiment de les tendencies idealistes i historicistes del primer romanticisme, pero tot recollint alguns aspectes positivistes que afavoreixen un millor coneixement de l'ésser". Cristina DUPLAA, "El nacionalisme biologic de Maurice Barres i Eugeni d'Ors", L'Avenç, 105 (Barcelona, 1987), pag. 40-41,
Sobre aquest punt, vegeu també, per exemple, Josep MURGADES, "El Noucentisme", M. de Riquer et. al, Historia de la Literatura Catalana, IX, Barcelona, Ed. Ariel, 1987, pag. 9-11
50 Cal tenir en compte que Eugeni d'Ors va col.laborar amb l'AEP publicant alguns articles al Noticiari de l'AEP i donant alguns cursos de Filosofia. Vegeu Pere SOLA
" els ateneus obrers", pag. 173, nota 116,
51 Vegeu el comentari que J. Amades va fer de l'obra de S. Vilarrasa La vida dels pastors, vegeu infra-nota 68.
52 Sobre aixo, vegeu Norbert BILBENY, Eugeni d'Ors i la ideologia del Noucentisme, Barcelona, Eds. de La Magrana, 1988, pag. 130-148
53 Ibíd. pag. 123-126.
54- Els textos il.lustren la situació.
"Blanes s'ha industrialitzat i tot ha minvat molt. La mateixa processó de Santa Cristina de Lloret de Mar a la qual hi acudien molts blanencs, ara per aquestos passa sense pena ni gloria". Carta anonima i sense data titulada "Folklore blanenc" a J. Amades. EJA
"A Vilafranca els balls i comparses tradicionals de fet són morts, encara que'n surti alguna per Festa major. Fins a tal punt han decaigut aquests espectacles populars que quan ara surt un "ball" els músics ja no executen les tonades tradicionals sinó que sonen els darrers couplets que més o menys escaiguin als moviments del "ball". Per aquest motiu crec que fora difícil que pogués obtenir referencies interessants de ningú d'allí, car ja estant acostumats a veure a fer malament els balls: Els historiadors de la vila que l'haurien pogut informar s'han mort tots, relativament joves, per tant no hi ha ningú que s'interessi per aquestes qüestions". Pere Bohigas Balaguer a Joan Amades, Barcelona, 11 de juny de 1923. EJA.
55 Vegeu Josep MASSOT i MUNTANER, L'església catalana al segle xx, Barcelona, Ed. Curial, 1975, pag. 195
56 És interessant parar esment en aquesta variable ja que hem de tenir en compte, d'una banda, el sentiment antimodernista de Torras i Bages, malgrat que fou més en contra els corrents positivistes o idealistes dels segles XVIII i XIX . ( J. MASSOT I MUNTANER, L'església catalana al segle XX, pag. 196). D'altra banda, recordem el missatge cristia, tradicional i conservador que el bisbe de Vic llença entorn a l'agre catala en alguns dels seus escrits, en concret, La pagesia cristiana ("Obres Completes", Barcelona, Ed. Selecta, 1948, pag. 1010-1022). Pel que fa al primer aspecte assenyalat, vegeu Eduard VALENTÍ FIOL,