La família i la primera infància (1890-1905)
Abans de començar la narració biogràfica és del tot necessari assenyalar, succintament, el món en què neix Joan Amades. Sense això, es fa impossible comprendre l'home així com la tasca que va dur a terme.
Joan Amades va néixer en una Catalunya on les diferències socials, econòmiques i culturals eren força marcades; un país en plena transformació econòmica i amb profunds canvis poblacionals, en especial pel que fa al creixement de Barcelona i al despoblament de moltes comarques en favor de la metròpoli (1). Un país i una ciutat comtal on les dures condicions de treball dels obrers (2) convivien alhora amb l'esplendor de la burgesia catalana. Un espai on cultura obrera i popular i burgesa i acadèmica eren mons força separats i diferenciats. Joan Amades va pertànyer a la fracció social més desposseïda, amb dificultats de tota mena, essent aquest aspecte clau per a comprendre'n la figura i l'obra.
Tenim poques referències d'aquest període. Joan Amades va venir al món un 23 de juliol de l'any 1890, en el si d'una modesta família obrera barcelonina que, com moltes altres d'aquell moment, formaven part de l'al·luvió demogràfic que va rebre Barcelona des de la segona meitat de segle. Aquesta situació va afavorir que la seva ciutat natal fos una metròpoli diversa, agitada, amb modes molt variats de comportament.
La situació econòmica dels pares, na Teresa i en Blai, era greu. El pare va haver de deixar l'ofici -serraller- (3) per problemes de salut; així mateix, la mare havia deixat de treballar perquè la fàbrica on feia de filadora havia tancat. La família es mantenia del treball de camàlic del pare i d'algunes feines casolanes de la mare, per exemple, calcetera. (4)
La precària posició familiar va esdevenir molt greu i els pares van decidir enviar el noiet a Bot, poblet de la Terra Alta, amb els avis paterns, En Joan s'hi va estar un període d'uns quants anys.
Quan va tornar a Barcelona, mercès a l'interès del pare, en Joan va ingressar a l'escola Victor Hugo.(5) En aquells moments, els pares havien posat una draperia.(6) Temps després, exerciria de drapaire. Va anar poc temps a l'escola, perquè als nou anys es va posar a treballar en el negoci familiar. (7)
El poc temps de formació a l'escola va condicionar que fos un autodidacte.(8) Aquest punt s'ha de remarcar tant en els aspectes positius com en els negatius: si d'una banda ens mostra un esperit emprenedor i fort, d'altra, permet comprendre algunes llacunes en la seva obra científica, com veurem posteriorment. (9)
Del temps d'estudiant, cal destacar-ne dues característiques determinants de la seva existència humana i científica: una extraordinària memòria i una visió molt deficient. La memòria li va permetre de suplir, en part, els problemes visuals. Una de les persones que més el va arribar a conèixer, el mestre Joan Tomàs, va declarar al respecte:
« Déu li havia concedit una memòria prodigiosa que li permetia de retenir una quantitat extraordinària de coses, i li suplia, per així dir-ho, la manca de la vista. Ell es recordava d'allò més insignificant, i dels temps més reculats, si bé, a voltes, i sobretot ara en els darrers anys aquesta facultat no li era prou fidel. Tot amb tot, la seva memòria era formidable ." (10)
La dificultat de visió va esdevenir un fort obstacle per al seu desenvolupament, però el seu permanent optimisme i confiança li feren sortir-se'n. Sense fer cas de la prohibició familiar de no llegir, en Joan ho feia d'amagat i ajudat d'una lent.(11)
També es va posar de manifest la tremenda vitalitat que sempre el va caracteritzar. Recordem que de ben petit organitzava representacions de titelles per als nens de l'escala i del veïnat.(12)
NOTES
1 Vegeu al respecte A. BALCELLS (coord.), Historia dels Paisos Catalans, Ed. Edhasa, Barcelona, 1980, pag. 405-409.
2 Així, per exemple, vegeu l'estudi d'A BALCELLS, Condicions laborals de l'obrera a la indústria catalana,
3 Així parlava del seu pare:
"L'ofici de serraller era el del nostre molt estimat pare; de la seva lluita per la vida, semblava que l'ofici n'hagués estat el símbol. De la mateixa manera que la seva bonhomia infinita no era mereixedora dels seus contratemps, tampoc la feina no estava en harmonia amb el seu organisme més aviat feble [ ... ] A la bona memoria del meu estimat pare, Blai Amades i Barrobés, mestre serraller molt destre a forjar claus, que, dins la pobresa de l'art de la serralleria del seu temps, respiraven encara el deix de bellesa que caracteritzava la forja i la serralleria catalanes". Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, Barcelona, Ed. Selecta, 1969, pag. 619 i 624.
4 Sobre aquesta situació, així ho va explicar:
"La meva mare era calcetera, havia treballat tota la seva vida en una fabrica de teixits de punt on ja hi treballava l'avia, i, quan la mare es va casar, li va donar feina a casa i repassava samarretes i les cosia a maquina. La vida dels meus pares era humil, tan humil com vulgueu, pero amarada d'un gran amor familiar i d'un pregon afecte col.lectiu, pero pobra molt pobra". Joan AMADES,Quan anava a estudi. Barcelona, Ed. Barcino, 1982, pag. 5-6.
5 En referir-se a aquest afer, va escriure:
"El meu pare no tenia gaire cultura, i una de les seves il.lusions més grans era que jo sabés força de lletra",lbíd, pag., 7.
6 Ell mateix va explicar en diverses ocasions el treball dels seus pares:
"Els nostres pares venien als Encants: es dedicaven a la quincalla, als articles de pell i, sobretot als ventalls, amb els quals havien fet una gran campanya; tenien la parada al carrer d'Urgell, cap al començament, a la mà contraria del mercat de Sant Antoni, davant una popular sabateria de vell que era propietat d'un italia [ ... ] Més tard, els nostres pares van millorar el lloc dels Encants i van comprar el d'un venedor de robes de confecció que va plegar i que tenia la parada al voltant de la plaça, a la cruilla dels carrers d'en Tamarit i d'en Borrell [ .. ,] L'any 1902 van deixar el negoci de quincalla, i la parada dels Encants els va perdre interes, pero [ ... ], i en previsió de si algun dia l'havien de tornar a necessitar, a casa van creure pertinent de conservar el lloc [ ... ]". Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag. 814-815.
7 Sempre es va sentir orgullós d'aquest fet, com es veu en aquestes paraules:
"Als nou anyets vaig deixar d'anar a escola i em vaig enfrontar amb els atzars i les agrors de la vida, i ja em vaig guanyar el que em menjava i el que vestia, i per tant vaig deixar d'ésser una carrega econòmica per al meus pobres i estimats pares". Joan AMADES, Quan jo anava a estudi. pag. 5-6
8 Molts anys després va dir:
"[ ... ] m'hi van enviar, i jo vaig començar la venda de llibres, a més d'alguna altra cosa vella. Quan vaig haver d'anar tot sol. tenia dotze anys, amb més fal·lera de jugar que d'altra cosa, pero tant com ganes de esplaiar-me tenia un fort sentit del treball que a casa meva m'havien inculcat, i, alhora, sentia una veritable passió pels llibres, i aquests dos sentiments van poder més en mi que l'afany infantil d'esbargiment. Molt, però molt aviat, em vaig transformar en llibreter, em vaig guanyar de sobres el pa que menjava i vaig deixar d'ésser una carrega per als meus pares, i fins i tot ja els podia ajudar. [ ... ] Amb els diners que el meu pare em donava en pagament del meu treball d'encantista comprava altres llibres que m'interessava de llegir i que no se'm presentaven en el negoci; els llegia amb una avidesa indescriptible i un cop llegits els posava a la parada i els tornava a vendre [ ... ]". Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag. 814-815.
9 També és necessari assenyalar que fou en el mercat de Sant Antoni on va entrar en contacte amb la cultura catalana del moment: temes historics, literaris, etc., en especial, amb els més proxims a les creacions renaixentistes: "La cultura catalana també se'ns emportava i vam furgar tot el que vam poder, especialment historia". Ibíd. pag. 819.
10 Joan TOMAS, "Joan Amades, folklorista", jovenívola (Barcelona, gener-febrer 1959).
11 Tal era la seva follia que va declarar en una ocasió:
"Havia llegit els llibres a centenars, per no dir a milers, en pessimes condicions de llum per a la meva vista, massa delicada, i tanta lectura en aquelles circumstancies m'havia de perjudicar força". Joan AMADES, Folklore de Catalunya, III, pag. 815.
12 Joan AMADES, "Quan anava a estudi", pag. 58.